"Necessitava fer un viatge al meu passat, als orígens, perquè ajuda a entendre moltes coses", diu Roser T. (Teresa) Gerona, de pseudònim artístic Rrose Present. Amb aquest objectiu, Rrose es va submergir en la història familiar i especialment en la del seu pare, Antonio Gerona, que va traspassar l’any 2018 i que les seves cendres estan repartides en tres llocs diferents que van formar part del seu camí vital.
L’artista va fer un curtmetratge d’aquesta història tan íntima i tan personal. Porta el títol "Arrels de sang". Va presentar l’obra al Festival de Milà especialitzat en relats dramàtics visuals i ha obtingut una Menció Honorable. "No m’ho esperava pas. Era molt difícil que tingués una premi perquè és un festival amb molt de renom. Estic molt contenta", ha expressat.
Dol i amor
Rrose Present explica que "Arrels de sang" és una peça visual i experimental. "El meu pare, Antonio, va ser incinerat i les seves cendres estan repartides als cementiris de La Fresneda, Barcelona (Montjuïc) i Terol. Són tres llocs molt significatius. A La Fresneda hi va néixer, a Barcelona hi va anar a viure fugint de la guerra i a Terol hi tenia els lligams amb el seu pare. Així que vaig fer aquest recorregut emocional i visual amb blanc i negre i vermell; amb la idea de transformar el dol amb amor".
El premi rebut al Festival de Milà se suma a d’altres de curtmetratges també i sempre fora de Catalunya i d’Espanya. "Jo faig un tipus de peces poc convencionals on prima molt la imatge en el seu discurs. Aquí no hi ha gaire tradició i és per això que em presento als certàmens de fora, a l’estranger. Els Estats Units, per exemple, són dels més pioners en la promoció de la cultura de la imatge". Roser Teresa Gerona o Rrose Present, com es prefereixi, (59 anys) va nèixer a Barcelona i fa cinc anys que va deixar la gran ciutat per traslladar la seva residència a Les Fonts, on té lligams familiars.
La seva formació és en arts plàstiques i compagina la feina de professora amb la d’artista. També compte amb formació audiovisual i un màster de filosofia.
El conflicte
Estrenat l’any 2000 va començar a endinsar-se en el món de la imatge del cine i presenta els treballs a festivals. Diu que li agrada explorar el tema del conflicte com a concepte i el seu impacte en l’ésser humà. "Viure o patir violència marca molt. El meu pare va perdre el seu pare i un germà gran a la guerra. No deu ser gens fàcil refer la vida. Crec que sempre hi ha alguna cosa que queda dins el cervell i el cos". L’artista barcelonina també ha explorat la Primavera Àrab i la guerra de Gaza.
I un apunt més. Rrose diu que li agrada treballar en solitari, que no té vertigen. "Sola m’inspiro més i puc improvisar més". Per les serves obres, l’artista sol cercar la música d’Oriol Perucho. Per ara, doncs, projecte que es fan realitat on conflueixen pensament, reflexió, imatge i música, encara que no descarta algun dia posar-hi veu i lletra. "Ja ho vaig sospesant, però de moment imatges; el cine mut d’abans", manifesta.
