EL proppassat 25 de novembre moria un personatge nefastament contradictori: Diego Armando Maradona. Em ve a la memòria citar-lo un dia com avui, que justament se celebra "el dia internacional de la pizza". En faig el contrast atès que aquest plat italià té el seu origen a la zona de Nàpols. La mateixa ciutat on aterrà el pelusa quan sortosament el Barça se’l va treure del damunt, en un negoci rodó. Les males llengües diuen que bona part del traspàs anà a càrrec de la màfia d’allí. Ja és prou trist que qualsevol ciutat es faci més famosa per temes tèrbols que no pas per d’altres plenament vitals. Per això, pretenc capgirar aquest mal regust, en el poc espai de què disposo.
La pizza rau originàriament en un pa pla i circular, fet a partir de farina de blat, llevat, aigua i sal, fornejat a temperatura alta (i millor amb llenya). Normalment, es cobreix amb altres ingredients com salsa de tomàquet, formatge i altres elements, que li donen un toc especial. Se la coneix arreu del planeta, en base a la ja coneguda "diàspora" italiana, que s’escampà per tot Amèrica al llarg del segle XX. Amb el pas del temps, s’hi han afegit anxoves, ceba, xampinyons, orenga, alfàbrega, pernil, salami, olives "and so on".
A l’entorn d’un hivern tan cru com enguany, també em fa pensar en un potent plat de "migas" (molles). Alhora en una assaonada "fabada" asturiana, un cuit de La Rioja, un "botillo" lleonès, un brou lleonès. Fins i tot un cuscús del Marroc. Les receptes originals han evolucionat fins al punt de permetre allò que alguns puritans interpretarien com una mena de "sacrilegi". Al cap i a la fi, afegir consistència, densitat i substància a qualsevol plat de la gastronomia popular d’una regió geogràfica esdevé una via per certificar la dita del que "no es pot matar tot el que és gras"… No és prudent actuar amb massa severitat i cal fer una mica els ulls grossos. Tot és llibertat, millora i avenç. El meu sentit reconeixement cap els "pizzaiolos" ("pizzeros"). Ningú més que ells són els artífexs del que, de ben segur, es considera un dels tecs o menús més universals del planeta. Visca, doncs, la pizza… Batejada amb un deliciós lambrusco!
