Un dels grans atractius de l’arquitectura modernista és la seva decoració inspirada en la natura. A partir de demà, hi haurà la possibilitat d’endinsar-se en aquest període i veure edificis que presenten aquesta tipologia de decoració artesanal. Això serà gràcies al fet que el Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) de Terrassa inaugura aquest diumenge "El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura". L’exposició es podrà visitar fins al diumenge 9 de maig coincidint amb el cap de setmana de celebració de la Fira Modernista de Terrassa.
La mostra presenta obres, objectes i materials procedents de diversos museus d’aquest moviment arquitectònic i artístic. En el recorregut hi trobarem una peça representativa del patrimoni de la nostra ciutat. Es tracta d’un fragment d’un capitell del Teatre Principal decorat amb fulles. I és que aquest edifici de l’any 1911, rescatat i reformat per l’Ajuntament, és un dels més destacats en la decoració d’interiors en elements naturals, com les fantàstiques roses del sostre.
Reivindicació local
L’exposició ha estat organitzada per la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i Museus d’Esplugues de Llobregat. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa i el CDMT. Aliança d’ens locals, doncs, que volen reivindicar el Modernisme local i la preservació "in situ" del seu patrimoni.
I en aquest cas en seria un exemple de ciutat que ha amanyagat i conservat el llegat d’arquitectura modernista, la majoria del qual correspon a Lluís Muncunill. De fet, la seva empremta va ser el motiu per impulsar la Fira Modernista del mes de maig i amb ella descobrir o redescobrir els seus edificis, des de la Masia Freixa fins al Vapor Aymerich, Amat i Jové passant per cases senyorials com la Casa Pujals al carrer del Nord.
La nova exposició que arriba a Terrassa s’estructura en quatre àmbits. En el primer "La natura, la font de la inspiració", s’analitza el procés creatiu dels i les artistes modernistes per captar la imatge de les plantes a través d’un estudi d’observació per, posteriorment, representar-lo a través de les arts decoratives".
En el segon àmbit "L’obrador, la creació de les arts de la construcció" es fa un recorregut per diferents arts aplicades a l’arquitectura i es recullen els processos de creació que mostren com a través de materials bàsics i senzill com el ciment, el fang, la pedra o el vidre es recreava o transformava el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. El tercer dels àmbits, "L’arquitectura, el jardí urbà" mostra diferents exemples de flors i plantes representades a través de les arts aplicades als edificis i mitjançant diverses tècniques i elements arquitectònics convertint la natura en un autèntic llenguatge visual a l’època.
Per últim, el darrer dels àmbits, "La ciutat, la natura perduda", exposa la dificultat que suposa la conservació de les arts aplicades a la construcció i com, quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i que molt sovint tendeix a desaparèixer.
L’exposició s’acompanya d’un catàleg que amplia el patrimoni de la natura i l’arquitectura modernista. De Terrassa, s’han triat per la publicació les roses que decoren la reixa del jardí de la Casa Alegre i els elements florals de la façana de la Casa Joaquima Pujals del carrer del Nord.
