Una pràctica que ha afavorit la reducció de la mobilitat és el teletreball. Un 9,95% de les persones ocupades (pel 4,81% del 2019) treballen des de casa la meitat dels dies de la setmana, segons l’última Enquesta de Població Activa. En parla Manel Fernández Jaria, professor d’Economia i Empresa de la UOC.
Aquesta tendència anirà a més o disminuirà aviat?
Abans de la pandèmia, el món laboral ja s’orientava cap a més teletreball, però el virus ha accelerat en deu anys el procés. Ara hi ha un ajustament entre les organitzacions que de debò aposten per aquesta opció i les que només l’han provada un temps. En tot cas, el teletreball canvia el model de les organitzacions. Ara bé, teletreballar no és enviar a un empleat a casa amb un ordinador.
Què implica de més, doncs?
Una estratègia, una planificació per part de l’empresa. El que vam veure els primers mesos de pandèmia no era teletreball, sinó tan sols empleats treballant a distància.
La solitud del teletreballador esdevé un gran inconvenient?
La distància emocional pot ser un punt negatiu, sí. Però en això també les empreses han d’estudiar un ‘networking digital’, és a dir, buscar fórmules perquè els empleats es puguin connectar entre si més enllà de la presencialitat física.
