Alertàvem aquesta mateixa setmana que estem perdent la cursa de la vacunació, que pensàvem que els dispositius organitzats per les autoritats sanitàries no eren suficients. En aquest moment el problema greu és que no hi ha vacunes. Catalunya ja ha advertit que no podrà continuar amb la seva programació de vacunació perquè no arriben les dosis promeses i contractades a Pfizzer. El més greu és que, tot i que el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, diu que no és del tot preocupant, unes deu mil persones no es podran posar la segona dosi de la vacuna a temps. Si Europa ha demostrat fortalesa als darrers temps, ha estat amb la negociació del Brexit i amb l’organització de compra i distribució de vacunes. Ara arriba novament el moment de fer-se valdre i forçar les farmacèutiques que compleixin els seus compromisos servint les vacunes contractades. Segurament no serà fàcil, però és del tot intolerable que una cosa així pugui passar i que les empreses per molt lliure que sigui el mercat prenguin aquests tipus de decisions. No s’entén tampoc que davant una situació així d’incompliment incontestable els directius de Pfizzer vulguin desmentir l’evidència.
Dit això, hem d’insistir que el ritme de vacunació que es portava abans de l’entrebanc a la distribució dels vials, feia molt difícil complir amb les expectatives de vacunació. El Govern de Pedro Sánchez ha fixat l’objectiu en el 70 per cent de la població. Tant de bo arribem al 50. En qualsevol cas, els comptes no sortien abans i molt menys ara. De tota manera, és cert que ara hi ha excusa.
PROMESES
Avui hi ha ple. Un dels temes que poden generar controvèrsia és el brot de Covid-19 que s’ha detectat a la Policia Municipal que ha provocat més de 30 baixes entre contagiats i aïllats. Si s’ha reaccionat a temps, si, s’han pres les mesures adequades o no. Un altre tema polèmic serà el dels menjadors escolars. Tot per Terrassa va prometre que municipalitzaria el servei i, ara, resulta que l’equip de Govern ha decidit prorrogar la concessió. Qualsevol partit en el govern s’ha de sentir interpel·lat quan no compleix una promesa electoral i, almenys, s’ha d’explicar, perquè no sempre els criteris són els mateixos a un lloc o altre de la sala de plens. En qualsevol cas, tots tenen motiu per callar, perquè el PSC tampoc va fer res per la municipalització del servei quan estava governant.
