Les eleccions catalanes donaran molt de si, abans, durant i especialment després de la seva celebració. Ara s’ha generat un altre debat molt interessant que es refereix a la possibilitat que dona la Generalitat d’ignorar les restriccions de mobilitat si del que es tracta és d’anar a un míting polític. Ja la tornem a tenir. S’entén que la preservació d’un dret fonamental com és la participació en unes eleccions democràtiques ha d’estar per sobre d’altres qüestions i hi ha qui considera que la confrontació de dos drets fonamentals com el dret a la participació en un procés electoral i el dret a la salut no és cosa pacífica.
En primer lloc, és important no frivolitzar aquest debat, perquè és fàcil caure en l’error que tot es redueix a una qüestió d’incoherència. La participació en processos electorals recull l’essència dels valors de la democràcia i no es poden construir a la lleugera relats reduccionistes, però és ben cert que la situació genera a peu de carrer sensacions enfrontades i el desprestigi de la classe política juga en contra d’un del dos grans drets que es qüestionen.
D’una banda, des d’un punt de vista pràctic, resulta difícil d’explicar que pobles de la Catalunya interior, amb una gran dependència intercomarcal, no hagin aconseguit, tot i la seva insistència, un estatus especial dintre de les restriccions pandèmiques quan es parla de serveis bàsics i ara se’ls permeti travessar límits per anar a un míting. També hem de posar en qüestió el paper que els mítings tenen avui en dia. Aquests actes han passat de ser l’única forma de fer arribar el missatge d’una proposta política a convertir-se en esdeveniments de màrqueting polític per a gent que té el seu vot decidit i de projecció d’imatge de cara als indecisos.
La pregunta és si, en l’època de la hipercomunicació, en un moment de pandèmia mundial amb centenars de milers de negocis tancats, amb els serveis hospitalaris tensionats, amb el temor d’un empitjorament de la situació i amb la indignació que va provocar l’obligatorietat de la celebració de les eleccions, és imprescindible permetre no només els desplaçaments sinó també la seva convocatòria. I el més important, davant la confrontació entre dos drets fonamentals, a la participació i a la salut, qui és qui ha de decidir quin dels dos ha de prevaldre?
