Avui s´escau la "Diada commemorativa de les víctimes de l´anomenat Nacionalsocialisme. Té lloc i origen a Alemanya, de fa 24 anys, tot recordant l´alliberament del camp de concentració d´Auschwitz. Nou anys més tard, l´ONU va fixar aquest jorn en memòria de les víctimes de l´Holocaust. Arreu es desenvolupen un munt d´actes d´homenatge en record del munt de persones que van patir l´horror nazi. Dins d´aquest grup immens, hi ha jueus, homosexuals, discapacitats, gitanos, nens i ancians, opositors al règim, etcètera. Una "cabronada" en tota regla. Lamento fer servir aquest mot, que pot semblar prou groller però que el diccionari contempla perfectament.
Davant d´aquesta història horripilant, només caben actituds de rebuig i fàstic. Sense contemplacions. Raó de més per a contrarestar els culpables amb frases contundents com ara "mai més / never more / nunca más / nunca máis / jamais plus / nie mehr / inoiz ez heihago / mai più" …o qualsevol altre idioma. Que tothom ho entengui ! Ni oblit ni perdó. Tolerància zero amb qualsevol moviment que faci per apaivagar la indignació màxima de tota la societat envers actituds que no poden tenir cabuda a la nostra societat.
"La humanitat ha de viure en un món unit, on hi hagi barreja de llengües i somnis de tothom. El nacionalisme repugna a la raó. No afavoreix gens els pobles. Tan sols serveix -en nom d´ells- per a cometre els pitjors abusos"…Una frase antològica de l´escriptora Isabel Allende, cosina-segona del mític president xilè Salvador Allende… Un altre personatge històric immolat pel seu poble, a mans de quatre eixelebrats integrals (11 de setembre de 1973) . Tot plegat "per indigestions de mala història" (en frase de Miguel de Unamuno). No podem passar full ni disfressar la història. A l´escola, la mainada ha de conèixer la veritat clara i sense embuts. Fins i tot, extrapolant aquests fets a l´entorn actual, hem d´abordar la gran divergència regnant entre el primer i el quart món… La COVID19 no fa altra cosa que eixamplar fortament aquest ventall: el problema dels desplaçats (que no refugiats), els "sense-llar", els discapacitats o mainada en escoles especials, bona part de persones encabides al moviment "okupa", els immigrants (de qualsevol part del planeta)… Aquests perfils van a un gran grup de gent en risc d´exclusió social. Per tant, no pertoca fer oïdes sordes o aplicar la tàctica dels ulls clucs… Compte, doncs, amb els grups pseudopolítics de caire populista que volen aprofitar la via de l´"en temps de belluga, campi qui puga".
