"No hi ha a Catalunya ni en tot l’Estat cap altre pessebrista en actiu amb una trajectòria tan intensa (gairebé un pessebre a l’any els darrers seixanta anys) ni tan dilatada", s’afirma de Jacint Cadevall i Soler (Terrassa, 1927) en l’extens retrat biogràfic que publica el butlletí del darrer trimestre de l’any de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa. Encara se’n recorda del que, a 8 anys, va fer dins d’una portadora sobre el seu petit escriptori. Als 13 ja havia esdevingut l’encarregat de fer el pesebre a casa, i aquell mateix any, el 1940, va començar a participar en el Concurs (el 1945 fou premiat). Només en tenia 16 quan va ser un dels fundadors de l’Agrupació de Pessebristes. "Després de la inigualable figura de Jordi Pi, qui ha bastit més pessebres al local terrassenc ha estat Jacint Cadevall. Aquesta ha estat la seva principal dedicació de totes les hores de lleure (o manllevades a la son o al descans) entre agost i desembre".
Jacint Cadevall i Soler ha estat set vegades l’autor del pesebre oficial de l’Agrupació. No és el que l’ha fet més vegades, però sí que és l’únic que l’ha pogut tornar a fer 40 i 50 anys després del seu primer muntatge, el 1955. La biografia presenta un estudi del seu estil, emmarcat en l’anomenada «escola de Terrassa», que creà Jordi Pi, "molt personal, pel plantejament global i tractament de la perspectiva, el treball del guix, la pintura i la il·luminació intensa i contrastada". Amb uns trets diferencials "tant pel que fa a la manera de treballar el guix i als detalls de relleu com a la coloració i al cromatisme", que li donen "una personalitat única i en el panorama pessebrístic català i fins europeu". Pessebres fets de les seves mans han estat a les exposicions més rellevants, i el Museo del Pesebre de Mollina (Andalusia) n’exhibeix un al seu vestíbul (i en té dos més al magatzem).
69 anys a la junta
L’associacionisme vinculat al pessebrisme també ha tingut en Cadevall un dels seus gestors i activistes majors. A l’Agrupació de Terrassa ha estat membre de junta durant 69 anys sense interrupció (entre 1991 i 1999 president, i de 1992 a 2018 va tenir cura de l’edició del butlletí) i durant 44, de 1947 a 1991, de la comissió organitzadora del Concurs de Pessebres de Terrassa i Comarca. De la Federació Catalana de Pessebristes en fou el president entre 1994 i 1997, i del 2001 al 2004, secretari."De molt abans ja havia mantingut sovintejats contactes amb persones i entitats pessebristes catalanes i de l’Estat; ha participat a quasi totes les 49 Trobades de Pessebristes de Catalunya i Balears, i des que es jubilà també a la majoria de les trobades estatals, i fins en alguna sessió de l’Associació Internacional de Pessebristes. "Globalment, de la trajectòria vital de Jacint Cadevall i Soler es pot remarcar la seva fidelitat i constància als seus ideals, i la gran discreció amb què ha intentat ser coherent amb el seu compromís, com a manera seva d’aportar quelcom a la seva ciutat (a la qual se sent molt vinculat) i a l’Església, i a la cultura pròpia, sense esperar res a canvi", assenyala l’autor de l’estudi, que és un altre Jacint Cadevall, i sent el seu fill, ho deu saber bé. També apunta l’arrelament de les tradicions nadalenques a la seva família. El seu avi, el pare del pessebrista, Magí Cadevall Rodó, fou un dels que, ara fa cent anys, estrenaren "Els Pastorets" de Josep Maria Folch i Torres amb el grup del Social.
Aquest número 514 del butlletí de l’Agrupació de Col·leccionistes també inclou, a la secció "El col·leccionisme a internet", un article sobre les nines retallables, i una entrevista a Esther Nosàs. Membre de la junta de l’entitat, com a representant dels paradistes de la Fira-Mercat dels dissabtes a la Rambla, aquesta periodista terrassenca (condueix programes a Ràdio Estel i Ràdio Can Tusell) és col·leccionista de clauers, xapes de cava, postals del món, llibres i pel·lícules, i ara forma part del projecte per a crear un museu del còmic a Terrassa.
Article de Jordi Rovirosa
La publicació es complementa amb un article del periodista d’esports de Televisió de Catalunya Jordi Rovirosa sobre dues de les seves peces de col·leccionisme més preuades, dos elapés de la cantant Núria Feliu. Un data del 1965 i és el primer disc amb cançons de jazz cantades en català (Tete Montoliu al piano); l’altre, de 1967, inclou la versió la cançó de Joan Manuel Serrat "Sota un cirerer florit".
El butlletí també inclou l’obituari de Joan Sánchez i Aguilera, soci de l’entitat i conegut col·leccionista de bitllets de transport, i notícies de l’entitat i del món del col·leccionisme. La publicació es complementa amb el número 235 de la "separata", que acull un treball de la historiadora Ana Fernández Álvarez sobre l’assassinat, el dia de Nadal de 1350, durant la missa del gall, d’Arnau Ramon de Biure, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, un crim comès per Berenguer de Saltells, ajudat per alguns veïns de Terrassa i de Sabadell, que provocà que el papa Climent vi, "assabentat de tal magnicidi i ple d’indignació, pronunciés la frase ‘Gens Tarrasia et Sabadelli, gens inimica Dei’, sentència llançada a manera d’anatema sobre les dues viles".
