El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va argumentar ahir que manté provisionalment les eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer per "preservar la normalitat democràtica" i per evitar una "situació de bloqueig i precarietat institucional" que afecti la legitimitat del Govern en plena pandèmia.
En un acte, que va comptar amb un vot particular, la sala contenciosa del TSJC va exposar els motius pels quals va acordar dijous mantenir suspès l’ajornament de les eleccions per al 30 de maig, aprovat pel Govern divendres de la setmana passada. El tribunal indica que no obliga a votar "irreversiblement el 14 de febrer" ni ha fixat aquesta data. En aquest sentit, l’acte admet que d’aquí al dia de les eleccions poden donar-se "canvis substancials" tant en l’estat d’alarma com en l’àmbit sanitari que poden portar les "autoritats competents" a adoptar una altra decisió, d’acord amb les noves circumstàncies.
En aquest sentit, l’alt tribunal raona en el text que la suspensió del dret fonamental de vot no està prevista en l’estat d’alarma actual i que les mesures sanitàries no limiten ara com ara els desplaçaments per a activitats no essencials.
Interès públic
Després de recordar que les eleccions del 14 de febrer deriven d’una "dissolució automàtica" del Parlament per l’absència d’un candidat a la presidència de la Generalitat, el TSJC sosté que la convocatòria electoral té "un interès públic especialment intens, perquè engega un mecanisme basilar per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions". Aquest "interès públic", segons el TSJC, augmenta des del moment en què el càrrec de cap de l’executiu està vacant, atès que "no hi ha president o presidenta en funcions, sinó que aquestes funcions les exerceix el vicepresident per substitució", les competències del qual són "limitades".
El fet que el Govern estigui en funcions, indica el TSJC, "afecta nuclearment el principi democràtic de responsabilitat política": els seus membres "són inamovibles, perquè ningú els pot cessar, el control polític resulta limitat i l’activitat legislativa es materialitza substancialment per la limitada via del decret-llei o la legislació d’urgència".
