DE força anys ençà, la darrera setmana de gener, m’imposo l’obligació d’"enlairar" l’orde salesià. Saben que me’ls estimo a mort i els ho vull fer palès. Em sento impel·lit a retornar i agrair -amb escreix- tot allò que vaig rebre a les seves aules. A banda d’una molt bona formació intel·lectual, em plau recordar la projecció que ens marcaven envers la música, l’esport, la lectura, el teatre, l’amistat i la solidaritat amb el proïsme. Són conceptes que procuro conrear i interioritzar per formar part del meu ADN. Aquest rampell cíclic neix del fet que es concentren -en una sola setmana (dies 24 i 31)- les festes de sant Francesc de Sales i sant Joan Bosco. Aquest darrer trià el primer com a model a seguir pels seus religiosos… Fins al punt que la condició de "salesià" la prenen de qui fou bisbe de Ginebra, al segle XVII. Ficant-me de ple en la conjuntura pandèmica que vivim, em quedo amb un pensament seu ben escaient: "S’aprèn a parlar, parlant. A estudiar, estudiant. A treballar, treballant. D’igual manera, a estimar, estimant". D’acord amb el desgavell immens que ens ha provocat, entenc que -ara més que mai- pertoca d’assumir-ne el rerefons.
Fa poques setmanes, un amic em deia -i jo ho certifico- que tenia aquesta mateixa admiració pels salesians. Havent conegut -entre d’altres- escolapis, maristes, claretians, franciscans, benedictins i agustins, mantinc que l’orde salesià té un toc i/o perfil peculiar. Potser semblarà un detall nimi però el cert és que diu molt a favor d’ells i confirma aquesta teoria: cada vegada que cercaven de construir un centre educatiu en qualsevol ciutat, sempre començaven mirant en indrets de l’extraradi… En el cas de Barcelona, el primer col·legi fou Rocafort (l’any 1890). Algú podria qüestionar el costum bo i pensant en el centre de Sarrià (justament al passeig de Sant Joan Bosco), que ha esdevingut un districte molt benestant i summament car. Ací, val a dir que el propi creixement urbanístic de la vila l’arribà a engolir.
En cloure aquesta reflexió, afegeixo dues citacions més de la seva collita. Fiquen el dit a la nafra de la Covid-19 i ens interpel·len: "No pot ésser altra cosa que vanitat allò que no ens serveix per a l’eternitat / tingues paciència amb totes les coses, però sobretot amb tu mateix"… Dit això, dono la meva felicitació més sincera i cordial a tot l’orde salesià.
