Embolcallat amb la mascareta teclejo i miro la pantalla a ritme de la musiqueta enganxosa a què m’he hagut d’acostumar. Espero al meu comensal que ja ha comunicat el seu retard pel perllongament de la seva reunió. El lloc triat és a prop de la seva oficina. Alguns no fan teletreball. La sala del modern restaurant té algunes taules amb clients i la resta estan bloquejades. A la terrassa, sobre la vorera hi ha més gent i servei. M’hi fixo en entrar i de seguida en poso a la feina. La wifi funciona bé i puc seguir rastrejant la informació que necessito per l’email que urgentment he d’enviar. Just al fer el clic d’enviament, apareix la persona amb qui tenia la cita i el primer és escollir el menú. Llegim el codi QR de l’adhesiu que hi ha a la taula amb el mòbil i quan arriba el cambrer preferim que ens aconselli. Escollir és una tasca feixuga i el consell de l’especialista té l’avantatge de la sorpresa i de delegar la decisió al que creus que en sap més. Després, amb la valoració del resultat de l’experiència pots pensar amb l’encert o desencert del consell i el teu cervell registrarà si ha estat una adequada l’elecció del teu prescriptor. El dinar de feina és ràpid i efectiu. Ple d’elements que barregen el present i el futur: mascareta, teletreball, crisi de la restauració, ocupació de l’espai exterior, connexió digital, confiança en el consell de l’especialista, entorn familiar, decisions empresarials, noves propostes, entorn de treball…
El present i futur es barregen.
L’inesperat entorn pandèmic supera el present i ens porta ràpidament al futur que no sabíem. Tot és més líquid i efímer. L’entorn laboral canvia. Fins fa poc es buscava feina per tenir una estabilitat en el futur i projectar l’entorn personal i familiar a través de la seguretat de la feina. Ara, el treball és líquid i ha perdut la solidesa de les parets, papers i màquines. El sou segueix pesant molt en la satisfacció del treballador que ara pensa, més que mai, en el present. L’experiència de l’avui ha de ser molt bona i de cop i volta es canvia: es vol tenir noves experiències i el temps cal aprofitar-lo al màxim a pesar de les dificultats perquè passa molt de pressa i el futur no sabem que ens porta. Ara, amb la pandèmia, emergeixen aspectes de la cultura organitzacional que posen sobre la taula els valors potents en positiu o miserables en negatiu, dels gestors i de la societat. Ho veiem en la selecció de les mesures de contingència actuals divergents en diferents territoris i que destrossen sectors com la restauració, mentre el transport públic segueix ple de gom a gom. També en què la distancia social no forma part dels valors culturals i encara avui molts es queden plantats a les vies d’entrada o sortida de molts llocs sense deixar pas als que venen o surten. Amb el món digitalitzat amb Intel·ligència artificial, algoritmes, ús massiu d’informació i bases de dades sobre comportaments individuals en la compra, els moviments i localització i les preferències, etc., es prenen decisions més analògiques que digitals. Per això la ciutadania va reduint progressivament la confiança pensant si els interessos privats o partidistes estan per sobre dels col·lectius.
Compartir és un esport menys valorat i l’individualisme guanya adeptes. L’excés de normatives i procediments continua genera dubtes i errors en l’acció. Tant en l’àmbit públic com en el privat. Un exemple d’aquesta setmana: els procediments establerts per les companyies telefòniques pel que fa a la portabilitat, reto-portabilitat, alta i baixa de la línia fixa i mòbil, etc, .. són un desastre. Arriba el dia en què el tècnic dotat del nou equip, refà d’instal·lació de dades i a mitja feina, ve un missatger amb un altre equip auto instal·lable, que evidentment invitem a tornar. De la incompetència de la manca de servei a la incompetència de l’excés de servei, això si, tot ben regulat i procedimentat.
Quin son les tendències del consumidor en el pròxim futur (2021)? Euromonitor acaba de treure un informe molt interessant que resumeix el comportament en 10 punts: 1) construir el millor i sostenible retorn 2) addicció a la conveniència (3) l’oasi exterior (aire lliure) 4) la realitat “fisital” (hibrida entre la física i la digital) 5) horaris flexibles 6) Desconfiança envers els líders, 7) Obsessió per la salut i seguretat 8) Reconfiguració de la vida diària amb molta resiliència 9) Despesa controlada (prudència i frugalitats). 10) Recreació del nou lloc de treball remot (tecnologia, vestimenta,… )
Present i futur…
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
