Tal dia com avui, justament fa un segle, el govern espanyol fixava l´assegurança laboral obligatòria per a tots els treballadors. Per tant, som davant del fet històric que marca allò que podríem dir-ne, doncs, la Seguretat social. Prenent la referència d´un contrast amb USA, és evident que ens podríem arribar a considerar uns "privilegiats". Allí, metafòricament, es veu que lliguen els gossos amb llonganissa. Cada ciutadà s´ha de buscar les garrofes per sí mateix. Gratant-se la butxaca, té accés als serveis de companyies provades de previsió.
La garanteix l´article 41 de la Constitució de 1978. Textualment proclama que "els poders públics mantindran un règim públic de S.S. per a tots els ciutadans, que garanteixi l´assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat. Sobretot en cas d´atur". Els darrers anys, però, diferents executius s´han passat pel folre del clatell la "guardiola" d´aquesta entitat. Amb l´excusa de crisis globals o mundials, han "atracat" els diners, malbaratant l´estalvi consolidat -al llarg de molts anys- a lloms dels soferts treballadors.
Per tot plegat, mal que els pesi, allò que hauria d´esdevenir un motiu de joia col·lectiva em regira els budells. Tenim uns mal gestors. No ens els mereixem i tampoc no els volem. De manera urgent i sense cap dilació, ens cal dur a terme reformes en profunditat a dalt de tot. La pandèmia ha provocat un munt d´ERTOS entre el poble, mentre que la classe política no s´ha cremat ni un trocet de cabell…
…És en l´àmbit funcionarial i polític on s´ha d´aplicar la "guillotina". Molts menys càrrecs públics, sous infinitament més baixos, reducció del període màxim d´estada en "trona" a dues legislatures i eliminació d´un conjunt de prebendes i beneficis totalment immerescuts. Això no pot ésser l´eterna cantarella que ells mateixos torpedinen hàbilment. En motiu de la COVID19, ens apallissen amb eslògans quixotescos sobre la necessitat d´anar plegats a lluitar-hi. Quan els primers que han de vestir la granota de treball i donar exemple clar són ells: la trepa immensa d´alts càrrecs, assessors i altres "escolans".Ja com a cloenda, que deixin de marejar la perdiu i aclaparar-nos amb tanta declaració inútil i estúpida ! Menys garlar i més pencar-la. Que escometin una reforma profunda, efectiva i inamovible dels grans trets d´aquella trobada qualificada com a "Pacte de Toledo".
