El pare de Vicenç Villatoro va néixer a Castro del Río, i la mare a Terrassa. Dues localitats en què “la Guerra Civil va ser poc important, però on la revolució i la repressió de la postguerra van ser molt fortes. Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya, després de Barcelona i Lleida, amb més morts durant la revolució i la repressió.”, va explicar ahir Villatoro. “A Terrassa, la FAI és molt potent, mata molta gent, més industrials que capellans. Alguns dels que se’n van al front amb el meu avi, ho fan perquè creuen que és més perillós quedar-se a una Terrassa controlada per la FAI. Als anys trenta, Terrassa era una societat amb particularismes extrems, més monàrquica-salista que no de la Lliga, per la banda de la dreta, i molt cenetista per la de l’esquerra. Els meus eren del mig, i la gent del mig, a Terrassa, pateixen més”.
Villatoro s’ha documentat molt, per escriure “la casa dels avis”, “i penso que la documentació és una de les parts rellevants del llibre”. L’ha trobat en la memòria particular, en les converses amb familiars, “i amb dos grans historiadors i coneixedors del període, Josep Puy i Xavier Marcet. També he llegit tota la bibliografia possible (molt important el dietari del pare de la Paulina Pi de la Serra), he passat moltes hores als arxius, també als parroquials, i fins i tot he tingut a les mans els informes de la repressió franquista sobre el comportament durant la guerra del meu avi i la meva àvia.
