El Govern ha acordat “reactivar tots els procediments” per preparar les eleccions del 14-F, encara que ha alertat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dels “riscos” sanitaris que implica celebrar-les en aquella data.
L’executiu responia d’aquesta manera al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ahir va suspendre cautelarment el decret del Govern del divendres passat que ajornava les eleccions autonòmiques catalanes al proper 30 de maig, amb el que de moment manté en vigor la convocatòria del 14F.
En una interlocutòria, que no es pot recórrer, l’alt tribunal català accepta la mesures cautelaríssimes sol·licitades per un particular, el lletrat Josep Asensio, ex mosso d’esquadra, que ahir va impugnar el decret del Govern que acordava suspendre les eleccions del 14-F en agreujar-se la pandèmia i fixar una nova convocatòria electoral pel 30 de maig que ve.
El Govern “no comparteix”
Després de la reunió setmanal del Govern, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, van compareixer ahir per reaccionar a la decisió del TSJC. Budó va subratllar que el Govern “no comparteix” la decisió del TSJC, perquè l’ajornament respon a uns criteris “sanitaris i epidemiològics” que “continuen plenament vigents”, i va anunciar que demà dijous, abans que expiri el termini a les 10.00 hores, es presentaran “al·legacions” davant el tribunal.
El decret que va aprovar el Govern el divendres, va assegurar Budó, té una “sòlida base jurídica” i justifica l’ajornament perquè “les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions necessàries per al desenvolupament d’un procés electoral”.
Tant Budó com Solé reclamen al TSJC la “màxima celeritat” per resoldre els recursos presentats contra l’ajornament, per no allargar la “inseguretat jurídica” provocada per la seva decisió de suspendre cautelarment el decret del Govern.
Sense entrar al fons
La sala contenciosa ha acordat la suspensió provisional del decret sense esperar a resoldre sobre el fons de l’assumpte per evitar, diu, que la seva decisió final tingui efectes “irreversibles” sobre la convocatòria electoral del 14-F, que exigeix posar ja en marxa el procés per dur a terme la votació.
A més d’aquesta demanda presentada per un particular, la sala té a les seves mans cinc recursos més contra el decret del Govern, un dels quals planteja també mesures cautelaríssimes mentre que la resta només mesures cautelars, que han de ser resoltes després de recaptar informes del Govern i de la Fiscalia.
En aquest sentit, la secció cinquena de la sala contenciosa ha acordat donar trasllat d’aquestes peticions a la Generalitat i a la Fiscalia perquè presentin les seves al·legacions abans del proper dijous a les 10.00 del matí, després del que decidirà si manté o no la suspensió acordada avui de forma urgent.
Mentre el TSJC segueix analitzant els recursos, el Govern ha tornat a engegar tots els preparatius i tràmits electorals per poder votar el 14F.
Des de la conselleria que dirigeix Solé ja s’ha donat ordre de “reactivar tot el dispositiu electoral, a l’espera que el TSJC resolgui de manera definitiva” els recursos contra l’ajornament.
Així, els ajuntaments ja poden continuar amb l’elecció dels membres de les taules electorals, ha explicat el conseller. Si el vol complir amb el calendari fixat, els municipis tenen el dia d’avui per sortejar ja els membres de les meses i les juntes electorals de zona han de notificar la designació abans de dissabte. El sorteig estava previst inicialment entre disabte 16 de gener i dimecres 21, però no es va fer perquè el procés electoral es va desconvocar un dia abans pel decret de la Generalitat.
D’altra banda, les sol·licituds de vot per correu que s’hagin fet fins ara -unes 35.000 fins al 12 de gener, segons fonts de la Generalitat- segueixen sent vàlides.
200 mil electors en quarentena
Budó va posar ahir l’accent en què el TSJC encara no ha entrat a valorar “el fons d’aquest decret”, per la qual cosa abans de prendre una decisió definitiva espera que llegeixi “tots els informes” que acompanyen al decret impugnat i no ignori els “criteris epidemiològics”.
Quan es va signar el decret, ha dit Budó, els informes i projeccions epidemiològiques indicaven que la celebració de les eleccions el 14 de febrer “no era recomanable”, perquè “no està garantit el dret a la participació ciutadana”. Hi ha “moltes mesures restrictives” i aquell dia pot haver-hi “entre 150.000 i 200.000 persones en quarentena”, per ser positius o contactes de positiu.
Malgrat els dubtes jurídics suscitats pel decret, que obre la porta al fet que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, signi un decret de convocatòria d’eleccions pel 30M malgrat que el marc legal vigent no contempla aquesta competència per a un substitut del president, Budó avala l’ajornament.
Aragonès “en aquests moments té les competències i les funcions de president”, ha dit Budó, que ha defensat la base jurídica del decret i ha evitat respondre al vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, que ha suggerit alguna “dimissió” per de la decisió del TSJC.
El soci de Govern, ERC, també va reaccionar ahir a la decisió del TSJC. Esquerra considera que la decisió és una altra mostra de “judicialitzaci de la política” i responsabilitza el PSC i la Moncloa d’aquest fet.
Des de la presó de Lledoners el líder d’ERC, Oriol Junqueres, considera que darrere de la suspensió hi ha “un nou 155 encobert”, i que “jutges i règim del 78” estan “donant un cop a la democràcia”. I afegeig que “al candidat Illa el guanyarem una altra vegada en les urnes, com fem sempre amb el PSOE, però el ministre Illa hauria de valorar què posa per davant, si la salut o els càlculs electorals”.
