LA música clàssica no té massa adeptes entre una franja d’edat que jo situaria entre els 18 i els 45 anys, aproximadament. És clar que es tracta d’un jovent acostumat al rum-rum de discoteques, música techno o àdhuc per sintetitzadors informàtics. Feta aquesta precisió, els melòmans o fans d’aquest art es decanten sobretot per figures contrastades i famoses. Com ara Bach, Beethoven, Mozart, Schubert, Verdi, Häendel, Chopin a altres autors del centre i est d’Europa.
Pel que fa a França, potser tenen més anomenada grans pintors com Edouard Manet, Paul Cézanne, Claude Monet o Pierr Auguste Renoir. Tots de la segona meitat del segle XIX, en ple romanticisme. En la vessant musical, penso en Léo Debussy. Avui, justament, fa 130 anys que moria a París.
Se’l recorda, sobretot, pels seus ballets “Sylvia i Coppélia”, per l’òpera “Lakmé” i per les seves grans dots com a organista. Sense passar per alt el seu inoblidable “Duet de les flors” (que es va fer famós per una “barcarola” que la companyia British Airways situà dins d’un memorable espot publicitari€ Val a dir que un nebot seu (Frédéric) fou l’avi patern del gran escriptor espanyol Miguel Delibes, de qui acabem de celebrar “l’any Delibes”.
Un gran admirador seu fou el contemporani rus Piotr Ilich Txaikovski, autor -entre d’altres- dels memorables “Llac dels cignes” i “El trencanous”€ D’una manera especial i preferent ho dic pel pizzicato de la primera de les dues peces referides. La tècnica consisteix literalment a pessigar les cordes d’un violí, una viola, un violoncel, un contrabaix o una guitarra amb la gemma dels dits.
També podríem situar al mateix bàndol Camille Saint-Saëns i Claude Debussy. En l’obra musical d’ambdós compositors exercí una influència molt marcada€ Sense que es pugui confirmar, fins i tot algun musicòleg creu que el ballet “Faust”, d’en Charles Gounod, és realment d’en Léo. D’una o altra manera, tanmateix, el cert és que som davant d’un mestre de la tradició. I ell mateix es confessava seduït per l’obra wagneriana.
Ja val la pena que qui no el coneix faci per cercar-lo i sentir-lo.
