Opinió

Ja som a mig gener

EN anys normals, als volts d´aquestes dates tothom parla de la famosa "cuesta de enero". Per què se´ns sol fer tan feixuga ? Entenc que enguany, en motiu de la COVID19, l´anàlisi personal de cadascú ens hauria de menar a un plantejament prou igualitari: teledirigits per l´avidesa consumista de les festes nadalenques, estàvem massa acostumats a malbaratar el diner. La moda era tirar la casa per la finestra. "Comprar per comprar". Enguany és diferent. Ens preocupa la salut més que mai.

Més que parlar de toc de queda, introduiria abans el concepte del toc d´alerta envers l´aprenentatge de dosificar despeses. Hem de fixar-nos el repte de poder arribar a febrer i març de manera més relaxada i esplaiada.

Com a resultat d´una política de concentracions/fusions bancàries prou discutible i fosca– les poques entitats que resten estan que trinen. Van molt més sobrats de dipòsits del normal, raó per la qual miren de programar campanyes d´incentivar la contractació de productes financers rebuscats i recaragolats. O potser per a col·locar crèdits entre els clients que els hi aportin sucoses comissions. Així, es treuen del barret de copa els desorbitats increment de les de manteniment de compte, les d´un percentatge sobre saldo mig o el què calgui. Cal anar amb els ulls com a tasses o plats. A la que bades, te la foten.

Contra la tesi dels malastrucs i la rapinya de la banda, jo plantejo l´ús de la paremiologia. Com a exemple, aquest tast: "aigua al gener, omple botes i graner i la pica de l’oli també". Per què m´he de comprar unes altres sabates si en tinc l´armari ple amb gairebé mitja dotzena més que no faig servir ?

Les sorpreses desagradables i sobtades en l´àrea econòmica tenen l´antídot de la previsió. Abans que el vestidor no se´ns ompli d´arna o d´àcars, sempre va bé una ullada, seguida d´una bona sacsejada. La mateixa prudència i responsabilitat que hem hagut d´exercir davant els efectes i serrells de la pandèmia són perfectament extrapolables a la vessant de l´economia domèstica. I, per què no, al control assenyat dels pagaments amb targeta o smartphone.

To Top