LA classe política en sap molt, de patentar i inventar mots rebuscats. Ni ells mateixos saben què volen dir. Com sonen molt bé i han educat la gent a no pensar, es queden més contents que un gínjol. Especialment, tenen l’habilitat de parir verbs, que són un àmbit més complicat. Raó per la qual haurem de plantejar a algun sociòleg, en aquest cas -que no pas epidemiòleg- si ens treu de l’entrellat. No serà que, a la fi, el coronavirus afecta el vocabulari? És molt més que una possibilitat real. D’altra manera, no entenc pas res.
Com diu un amic meu santcugatenc, és preferible estar "confinat" que no pas "finat". Vaja, val més "estar vivito y coleando que no fiambre". S’intueix perfectament. Passa el mateix amb els termes "quarantena, rebrots i cribratge"… Em pregunto, tanmateix, des de la meva ignorància, quina diferència hi ha entre "epidèmia i pandèmia".
Seguint el tema, hi ha hagut més d’un autèntic "il·luminat" que s’ha autoirrogat atribucions de membre de la RAE. Ho refereixo com quan s’han tret de l’aixella el verb que he situat al títol de la meva columna diària. No quedaria més ajustat dir allò d’"establir una quarantena"?
Hem d’aprendre moltes coses del poble alemany (deutsch). L’ordre, la disciplina, la puntualitat, el rigor, el seny, la seriositat, l’esforç, el compromís, etcètera. En el pla de l’escriptura, allí tenen una estructura ortogràfica i gramatical que basteix el que ells en diuen "kompositum". Per exemple, imaginant una simple "tauleta", si ho és de nit, ells en fan un sol mot, fusionant tots els elements. Fins al punt que et podries trobar substantius amb més de 60 lletres.
Posats a rebuscar alguna aplicació pràctica a tot el que estic dient, suggereixo posar el fil a l’agulla per seleccionar/votar dirigents polítics que ens facin el pes. Dic això quan resta un mes exacte per al "dia dels enamorats" (perdó!.., de les eleccions). Tinguem en compte que, en època de forta crisi, els oportunistes sorgeixen com a bolets. Solen tenir un os a l’esquena que els impedeix gruar. Tenen xerrameca. S’enrotllen bé d’entrada. Passats uns dies, t’adones que són buits. No tenen prou substància per ocupar càrrecs de responsabilitat. Menys encara, en la gestió/direcció d’un país. Compte!
