Terrassa també ha patit talls de subministrament elèctric aquests dies, tot i que aquí no han arribat els efectes de la borrasca Filomena. Coincideix amb una important polèmica suscitada pels talls de llum que hi ha hagut a diverses àrees de l’Estat espanyol i també a Barcelona, on, igual que ha fet l’alcalde de Terrassa davant les autoritats administratives i polítiques, l’alcaldessa Colau s’ha queixat formalment. El PSC terrassenc ha anat més enllà i ha dit que posaria en coneixement de la Fiscalia els talls de llum que s’han produït a la ciutat, especialment al barri de Les Arenes, La Gripia i Can Montllor, per si es tracta d’un fet constitutiu de delicte que els veïns es vegin privats del seu dret a rebre subministrament elèctric. Endesa, la companyia subministradora es defensa i considera que la xarxa, principal problema, està ben dimensionada tant a Terrassa com a Barcelona i que la sobrecàrrega es produeix per una utilització imprudent i fraudulenta.
Sigui com sigui, és evident que tenim un problema i que té difícil explicació que en el moment de més fred en molts anys es produeixin aquests talls de subministrament i més quan no hi ha una causa aparent com un fort temporal. Filomena pot explicar, almenys en part, els talls que s’han registrat, per exemple, a les comarques tarragonines, però no les de Barcelona, Terrassa o la situació intolerable de la Cañada Real a Madrid, on fa tres mesos que centenars de famílies estan sense llum.
I la qüestió es torna encara més incomprensible quan a més coincideixen els talls amb la més gran pujada que s’ha produït mai del preu de la llum. Això és cíclic; no ens en recordem del rebut de la llum i de la impossibilitat d’entendre’l fins que es donen situacions com aquesta, que es repeteixen cada vegada que hi ha un moment d’alta demanda, com és el cas per l’onada de fred. La resta de l’any ens oblidem del rebut i ningú no fa res per mantenir la tensió que pugui arribar a provocar que les autoritats es plantegin realment canvis. Si és que això es pot plantejar davant el poder que tenen les grans companyies. Espanya és un dels països europeus amb l’electricitat més cara, però, com passa amb el rebut de l’aigua, la major part del que paguem correspon a impostos i taxes; en aquest cas només un terç del rebut correspon a consum. Aquesta qüestió encara provoca més indignació davant una situació de talls injustificats.
