Aquest any que comença no serà fàcil per al Govern de Pedro Sánchez. Davant la seva fragilitat i la necessitat dels equilibris extraordinaris i inversemblants en altres circumstàncies, no hagués estat fàcil tot i no haver estat un escenari de pandèmia mundial, però la crisi de la Covid-19 encara ho complica tot molt més. La radicalitat en què s’ha instal·lat la política espanyola, no gaire lluny del paroxisme mostrat fins a l’extrem al Capitoli dels Estats Units, provoca greus problemes a l’hora de projectar una imatge de solvència política i lideratge d’un país dividit en dos. O en tres.
No obstant això, no ha de ser cap excusa perquè el Govern de PSOE i UP embolcalli la seva gestió d’eficàcia, igual que ha de fer i tampoc ho ha aconseguit el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, es fa cada dia més imprescindible que les eleccions del 14 de febrer es portin a terme (de vegades sembla que alguns no ho vulguin). El problema és que no sabem si el resultat aclarirà en un sentit o en altre el perfil del Govern de Catalunya per als propers quatre anys.
En qualsevol cas, dèiem que no serà un any fàcil per a Pedro Sánchez, perquè, tot i el seu èxit en la conquesta dels fons europeus, s’hauran de gestionar en el mitjà termini i tampoc serà fàcil. Però el problema, no obstant això, no és el mitjà termini, sinó el curt termini, i amb aquest horitzó hi ha un assumpte que ha de resoldre ja: la pròrroga dels ERTO. És fins al moment l’única arma més o menys sòlida que ha utilitzat el Govern de Madrid (els crèdits ICO van ser, novament, una enganyifa) en la seva desigual lluita contra els efectes de la pandèmia en l’economia. La pròrroga dels ERTO és inevitable tot i que els agents socials no hagin volgut parlar de preacord amb la ministra Yolanda Díaz a la reunió de la setmana passada; sembla garantida la seva pròrroga fins al maig, més enllà i tot de l’estat d’alarma. Tot i que la pròrroga està fora de dubtes, el gran problema està en les condicions; els empresaris exigeixen eliminar les sancions contra les empreses que acomiadin dintre dels sis mesos posteriors als seus ERTO. Ja avisen que hi haurà acomiadaments de forma irremeiable en el que és un avís inequívoc de la gravetat de la crisi.
La pròrroga dels ERTO i l’intolerable caos de la seva gestió per part del SEPE seran un joc de nens comparats amb la campanya que, ara sí, iniciaran els sindicats, també la UGT, per derogar la reforma laboral del PP; amb vaga general a l’horitzó.
