ALGUN periodista professional -no com jo- lliura els seus articles a la redacció del mitjà amb quinze dies d’avenç. En el meu cas, tinc plena llibertat de moviments. Puc esperar fins al dia abans d’ésser publicats, a mitja tarda. És així que la pandèmia m’ha permès concentrar-me a escriure més, amb perspectiva. Tanco aquesta columna el 23 de novembre i no em fa cap mena de vergonya dir-ho. Sempre intento trobar-li la "punta al llapis" i, avui, és en una minúcia: som al dia 12 (u-dos) de gener (mes u) de 2021 (any dos-u). Això em mena a pensar en uns rellotges digitals, amb una mena de pantalla plana, que corrien fa potser vint anys i escaig. Anaven de conya per a aquelles persones que s’emboliquen amb les manetes d’un estri d’aquests, convencional… El cert, però, és que parlar d’això a hores d’ara ben bé és tocar a morts. Si més no perquè cada cop són més els que consulten l’hora al mòbil. Regalar un rellotge s’ha convertit en una espècie de "rara avis". Si ho fas, àdhuc et poden mirar amb mala cara, com si volguessis prendre el pèl a algú.
On vull arribar? Des de la senzillesa d’un argument innocu, demano revisar moltes coses del passat. La crisi ens ha etzibat una plantofada de tal magnitud que potser hem de fer per tocar més dempeus a terra. No precisament fins al punt de retornar al passat amb uns rellotges que ja no es fabriquen… Sí, però, recuperar petites coses, ben simples. Vivíem en un núvol -no precisament aquell que ens venen en la branca informàtica- i no vàrem ésser capaços de predir un malson que ens ha trastocat i descol·locat a límits insospitats.
Els nombres binaris semblen -en aquest moment- l’enyor d’aquella abominable frase que va patentar maliciosament algun polític de la ultradreta política: "Cualquier tiempo pasado fue mejor"… Potser no cal que jo sigui tan "extremista" en la meva anàlisi. L’exemple dels nombres binaris, tanmateix, em fa recuperar alhora el record de joguines enterrades al racó de l’oblit. Ara que fa una setmana de la nit màgica de Reis, no puc per menys que il·lusionar-me amb regals que avui petarien de riure els més menuts. Al cap i a la fi, si el regal no supera el llistó d’una bona consola, fins i tot fan mala cara. Què passarà, després, si arriba una "pandèmia" metafòrica destructiva?
De moment, som al dotze de gener (12.1.21) i som vius. Visca!
