El debut d’un nou entrenador sempre genera interès per conèixer quines novetats aporta en un equip de futbol, si els canvis proposats tenen conseqüències positives en el col·lectiu i si les dinàmiques emocionals i de joc es veuen millorades. El de Juanjo García en el Terrassa FC, amb una derrota important contra el Manresa, no va tenir efectes a curt termini i caldrà donar marge de confiança per observar si els té en un futur no tan immediat, malgrat que en l’univers del futbol el que val i es valora és el present per sobre de qualsevol plantejament. El cert és que el nou Terrassa de Juanjo, encara traumatitzat per la sortida inesperada de Molist, va patir un entrebanc seriós en el seu camí cap que el treu de la zona de classificació per al grup d’ascens, complica les seves expectatives de lluitar per una de les dues places d’ascens directe i carrega el dipòsit de la pressió de cara als pròxims compromisos. El Terrassa, que tenia la possibilitat de ser segon del grup en cas de victòria, ha arribat al final de la primera volta de la primera fase en la quarta posició de la taula classificatòria, veient-se superat pel Manresa degut al resultat d’aquest diumenge i deixant seriosos dubtes en relació amb un futbol decreixent que va perdent qualitats pel camí.
Que Juanjo García volia deixar la seva signatura en aquest primer partit es va observar ja en l’alineació titular. El tècnic va mantenir el bloc habitual, però donant entrada a dos futbolistes de presència escassa al llarg de la temporada. Un, Fernando Galeano, determinant l’any passat i intranscendent en l’actual, i l’altre, Albert López, utilitzat quasi sempre com a revulsiu més que com a jugador de referència. Adri Lledó, intocable amb Molist, i Kilian, van ser els sacrificats. I per sobre dels noms propis, la capacitat col·lectiva en la pressió havia de ser una de les eines diferencials juntament amb detalls tàctics nous com el fet de canviar de banda els extrems.
Errades pròpies
El cert és que el Terrassa es va veure molt penalitzat per les seves pròpies errades en un partit en el qual va visualitzar molts dubtes en l’execució del nou llibre d’estil. Les imprecisions en la sortida de pilota, obstaculitzada per la bona pressió del Manresa, van donar peu a les millors oportunitats dels del Bages, un equip ben construït sota la tutela de qui va ser segon entrenador del Terrassa la temporada anterior, Ferran Costa. Aquest punt diferencial explica, en bona part, que els egarencs no obtinguessin fruit d’una posada en escena de mèrit en alguns aspectes però sense rellevància ofensiva. Una qualitat en la qual el Manresa va destacar més, sempre forçant l’errada dels terrassistes en zones de compromís. D’accions d’aquestes característiques van néixer dues bones ocasions manresanes en el primer quart d’hora, una de Noah amb un xut al pal i una segona d’Uri Pérez. I en el minut 28, novament Noah va aprofitar una indecisió terrassista per tornar a portar el perill a l’àrea egarenca.
El Terrassa va millorar en atac durant el darrer quart d’hora del primer temps, generant les dues oportunitats de més mèrit en el partit. La primera, en el minut 31, nascuda d’una acció d’Àlex Fernández que no va poder culminar Josu. I la segona, iniciada en una gran passada a l’espai d’Àlex Fernández per Jaume, i finalitzada pel davanter amb una bona rematada que Marc Vito va rebutjar a córner.
El futbol del Terrassa va millorar en l’inici del segon temps. Va tenir més intensitat, més dinamisme, més capacitat en la recuperació i una bona pressió col·lectiva. Unes característiques que li van donar la possessió de la pilota, va incomodar el Manresa i va fer que la pilota estigués més estona en camp rival que en el propi. Uns detalls interessants que, malgrat tot, no es van traduir en bones ocasions. Això va castigar emocionalment el Terrassa, que amb el pas dels minuts va anar perdent qualitats en el camí i va veure com el Manresa recuperava l’alè de forma progressiva.
A més, els canvis introduïts per Juanjo no van tenir efectes positius. El tècnic va retirar del camp Àlex Fernández, Arranz, Jaume i Albert López. I el futbol de l’equip va entrar en estat de confusió. Els nervis es van visualitzar en una discussió pujada de to entre Ortega i Pelegrín. I a 13 minuts del final, Lucas Viña va cometre un penal sobre Noah que Izán Checa va transformar en el 0 a 1 que seria definitiu. Poc després, Aleix Díaz va rematar al pal de la porteria d’Ortega en el que podria haver estat el 0 a 2.
El Terrassa va acusar el gol, va abaixar els braços i va ser incapaç de generar dubtes al Manresa en el tram final d’un partit que va deixar detalls poc engrescadors.
TERRASSA FC. Ortega, Salva, Castillo, Pelegrín, Lucas Viña, Galeano, Àlex Fernández, Josu, Albert López, Arranz i Jaume Pascual. Kilian i Adri Lledó van substituir Albert López i Àlex Fernández en el minut 61; Akito i Akis, Jaume i Arranz, en el 70; i Mico, Palegrín, en el 81.
CE MANRESA. Marc Vito, Nil Pradas, Solernou, Moha, Toni Sureda, Juli Serrano, Izán Checa, Àlex Sánchez, Uri Pérez, Noah i Erik Rafael. Aleix Díaz i Cuello, van substituir Erik Rafael i Àlex Sánchez, en el minut 72; Franco, Uri Pérez en el 81; i De Sande, Izán Checa, en el 87.
Àrbitre. Ainara-Andrea Acevedo. Va amonestar Àlex Fernández, Adri Lledó i Pelegrín, del Terrassa; i Àlex Sánchez i Izán Checa, del Manresa.
Gol. 0-1, minut 77, Izán Checa de penal.
