L’artista Laura Iniesta ha inaugurat exposició a La Galeria del Centre Cultural Terrassa sota el títol "L’expressivitat de la pintura". La mostra es pot veure fins al 30 de gener a l’espai citat. La mostra arriba al Centre Cultural quatre dècades després de la seva primera mostra a Barcelona. Durant aquest temps, Iniesta va viure i treballar a l’Equador i Colòmbia, on també va exposar les seves creacions. En tornar a Barcelona, es va anar apartant progressivament del realisme màgic i de l’hiperrealisme que l’havien acompanyat en terres americanes.
Ella mateixa afirma que el seu treball és com un mirall que reflecteix la seva vida interior. A través de la seva obra, Laura Iniesta sap transmetre a l’espectador una abundància d’emocions i sentiments que el fan ser partícip també de l’obra, de submergir-se i sentir-se integrat en ella, buscant el diàleg entre l’artista i l’espectador a través de la pintura.
Contingut
Cadascuna de les principals tendències de l’informalisme apareixen en els seus quadres, als quals afegeix certes estètiques orientals com, per exemple, la cal·ligrafia o determinats signes gestuals, fruit dels seus contactes amb la Xina, concretament per la seva participació en la creació de diversos murals de grans dimensions, en què ha pogut expressar-se amb total llibertat. La seva obra actual és una pintura oberta, lliure i efusiva, on flueixen innombrables aspectes de la vida quotidiana a través d’elements artístics com una taca, d’un traç, d’un collage, d’un color, d’una cal·ligrafia o simplement d’una línia que travessa l’espai. En algunes de les seves obres més recents, l’espai buit va adquirint més protagonisme, així com el blanc i el negre, apuntant a una certa síntesi formal.
Formada artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i a la Universitat de Belles Arts de Quito (Equador), col·laborà als anys vuitanta a l’estudi de pintura d’Oswaldo Guayasamín a Quito. Durant la dècada dels anys vuitanta, va viure i exposà a Centreamèrica, on quedà impressionada per l’exuberància del seu tròpic i on va adquirir una experiència que es reflecteix positivament en la seva obra. Allà és on va conèixer i compartir experiències amb grans artistes de la pintura contemporània.
L’any 1002 el seu cor mediterrani la fa tornar a Barcelona, on definitivament s’instal·la el seu estudi, des d’on treballa els projectes de les seves exposicions en l’àmbit nacional i internacional. La seva obra gestual, matèrica i directa, té una enorme força estètica, és d’un gran impacte visual i sentit de l’equilibri, aconseguint una gran capacitat de commoure l’espectador.
