Els equipaments esportius d’interior hauran de tancar des d’avui i fins, com a mínim, diumenge 17. Les noves restriccions dictades per la Generalitat estrenyen més el cinturó sobre l’esport no professional o d’àmbit no estatal, fonamentalment les disciplines que es practiquen en pavellons, com bàsquet, handbol, futbol sala, hockey patins o boxa. Els clubs locals es veuran afectats per unes mesures que tenen data d’inici però no de final.
Presidents i directors esportius de diferents clubs lamenten les noves restriccions i denuncien la diferència de tracte que reben. Alguns, fins i tot consideren un greuge comparatiu la realitat que es viu a Catalunya amb relació a altres autonomies. Aquestes entitats s’havien ja acostumat a no poder competir. En aquest sentit, la suspensió es manté vigent. Ara, a més, tampoc no poden entrenar-se en espais interiors. Ni tan sols amb mascareta, com molts anaven fent fins ara. Només podran seguir entrenant i jugant els equips professionals o que competeixen a categoria nacional.
L’ampliació del toc de queda a cada dia i la prohibició de sortir de la ciutat afecten un bon grup d’esportistes, que recorden que l’esport és salut i es posicionen radicalment en contra de les noves restriccions.
La JET és una de les moltes entitats que s’han vist afectades. El seu director tècnic, Israel Esteve, entén que la situació està esdevenint insostenible. “Compartim el pavelló de Can Jofresa amb l’handbol i el voleibol. Ens hem vist obligats a comprimir els entrenaments. I ara no podem ni tan sols entrenar. Només podrem utilitzar la pista exterior. He fet ja una vintena de quadrants diferents d’horaris. Tot i que nosaltres només tenim equips femenins, no és gens fàcil encabir-los a tots”. Esteve assegura que l’esport és segur i no entén aquestes restriccions. “No conec cap jugadora que s’hagi contagiat fent esport. Hem tingut equips confinats, però sempre ha estat per temes aliens a l’esport, com confinaments escolars”.
De gimnasos i clubs
Per la seva banda, el president del CB Can Parellada, Toni Ros, destaca la poca visibilitat que tenen els clubs esportius. “No existim. Tothom parla de gimnasos o escoles de dansa. Però els clubs, que movem a moltíssima gent, no tenim cap ressò als mitjans”. I troba la situació “incomprensible i frustrant”.
El futbol sala és un altre dels esports de pista que pateix aquestes limitacions. Diego Blanco, director esportiu de la secció de futbol sala del Terrassa FC assenyala: “En el nostre cas, els grans perjudicats són els dos séniors i els dos juvenils. La resta d’equips entrenaven a pistes exteriors, però ara ens tocarà reconfigurar-ho tot”. I afegeix: “Fins a Tercera s’està jugant i en molts llocs de fora de Catalunya se segueix jugant amb mascareta. Les mesures que s’estan prenent aquí estan ofegant l’esport i els clubs. L’esport és salut. Alguns polítics haurien de pensar que aquests nois adolescents que no fan esports se n’aniran a les places a beure i a fumar”, comenta.
Aurelio Torres, director tècnic del Club Boxeo Terrassa, se sent doblement afectat. No només entrena una trentena de nois sinó que treballa al món de la restauració. El CB Terrassa treballava fins ara al poliesportiu de La Cogullada. “Ens haurem de centrar en l’aspecte físic. Ja sortíem a córrer per La Mola, però tampoc podrem sortir del terme municipal de Terrassa i haurem d’anar a altres zones, com el Llac Petit. Pels gimnasos està sent molt dir. A Barcelona n’hi ha molts que han hagut de tancar”, lamenta l’entrenador i directiu terrassenc.
