L’absorció de Bankia per la Caixa avança. S’hi suposen moltes ombres per la pressa i pel munt de cartes que se’ns amaguen. Gran part dels seus números passa pel sedàs a les moratòries atorgades governamentalment a fi de pal·liar els estralls de la Covid-19. Molts d’ells ja duen marcat, al front, l’epítet de morosos.
Fa 12 anys, la crisi mundial del gegant Lehman Brothers derivà en un increment brutal de la morositat. L’onada de crèdits impagats que s’albira a hores d’ara fa esfereir. Qui s’endurà la "palma", per dimensió, és el "monstre" de la superentitat resultant. Una quarta part dels avals atorgats per l’ICO i un terç de les moratòries en taxes i impostos aniran a lloms seus. Ningú no descarta que la crisi sanitària empitjori… I quan arribi el venciment dels marges de maniobra i les carències concedides per no ofegar els sectors econòmics més afectats no cal ésser un linx per deduir-ho.
De retruc, les dotacions es dispararan estratosfèricament. Els marges de maniobra de molts bancs trontollaran seriosament. En qüestió de tres mesos, s’escaurà la fi dels ERTO. Un bon nombre de llurs titulars es quedaran sense ingressos mensuals. Qui/com pagarà, llavors, les quotes de préstecs, pòlisses i/o hipoteques al seu nom? Que no ens vulguin enredar amb operacions de crear un nou "banc dolent" o venent crèdits dubtosos a fons voltor.
Si els "capos" del projecte (Gortázar i Gorigolzarri) ens van "vendre" una xifra actual de morositat del 4,1% (en presentar el projecte), molt em temo que entrem fàcilment en la cisalla dels dos dígits. Tant de bo que m’equivoqui!
Si PSOE i Podem, d’una banda, i JxCAT i ERC, de l’altra, tiben de la corda, petarà. La maquinària funcionarial/política presenta xifres horribles. El llistat espanyol de ministres, assessors, diputats, senadors, consellers i més "herbots" quadruplica els dels països UE. Netegem estructures de "camàlics" que viuen rebé i que claven pocs colzes. Controlem la gran "empresa" estatal amb bons "filtres". Menys anar a ràdios i TV i més clavar colzes al despatx. Vénen rebrots morosos i el "presi" promet (altre cop, com el 1982) vuit-cents mil nous llocs de treball. Quin fart de riure i de plorar, alhora!
