Seguint els mitjans de comunicació vaig assabentar-me que el passat dia 10 de desembre va ser el dia dels Drets Humans, jornada en què es commemora que l’any 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Ara cada dia del món celebrem, solemnitzem, festegem alguna cosa. El dia del pare, el dia de la dona, el dia dels morts, el dia de la terra, de la mobilitat, del clima… i així reiteradament tot un reguitzell d’enaltiments d’alguna circumstància que pensem se li ha de donar un valor superior. Tots plegats em semblen una pèrdua de temps i de diners vergonyosa.
Cada diada d’aquestes estan subjectes a una bateria d’actes de caràcter reivindicatiu en la seva gran majoria que necessàriament suposen una inversió, en diners, persones i temps que any rere any intenten convèncer al món que alguna cosa s’ha de fer per millorar les condicions de vida de les nostres societats i del nostre planeta. Paper mullat.
Ens fixarem en la base més teòrica dels drets humans. Els Drets Humans són en essència universals: sempre són els mateixos per a tots els éssers humans a tot arreu del món.
No tenim drets humans pel fet de ser ciutadans o ciutadanes de cap país, sinó pel fet de ser membres de la família de la humanitat. Això vol dir que els infants tenen drets humans, igual que les persones adultes.
Els drets humans són inalienables: aquests drets no es poden perdre en cap cas, de la mateixa manera que mai no es deixa de ser un ésser humà.
Els drets humans són indivisibles: ningú no ens pot treure un dret perquè sigui «menys important» o «no essencial».
Els drets humans són interdependents: els drets humans es complementen en tot el seu conjunt. Per exemple, la capacitat per participar en processos de presa de decisions locals es veu directament afectada pel dret a expressar-se, a associar-se, a rebre una educació i fins i tot a veure cobertes les necessitats vitals.
Els drets humans reflecteixen necessitats humanes bàsiques. Estableixen estàndards bàsics sense els quals les persones no podrien viure dignament. Vulnerar els drets humans d’algú és tractar aquesta persona com si no fos un ésser humà. Defensar els drets humans és exigir que la dignitat humana de totes les persones sigui respectada.
En exigir aquests drets humans, tothom accepta també responsabilitats: respectar els drets dels altres i protegir i donar suport a persones que pateixen abusos o negació dels seus drets humans. Acceptar aquestes responsabilitats també vol dir exigir solidaritat amb tota la resta d’éssers humans.
Ara que hem llegit el fons teòric dels drets humans cal fer-se algunes reflexions de força rellevància.
1a.- Aquests drets que acabem de llegir es deuen aplicar en una altre planeta, vista la situació del nostre món.
2a.- Realment les estructures de poder econòmic i polític estant treballant en favor d’aquests drets, o potser sóc jo sol que estic percebent tot el contrari.
3a.-De veritat amb 70 anys que celebrem el dia dels drets humans les coses s’acosten a la dignitat col·lectiva de tots els humans? Tots viuen dignament?
Potser que ens deixem d’omplir el calendari anual de noms intranscendents i ens dediquem a solucionar els problemes reals de cadascun dels dies d’aquest mateix calendari.
