Els canvis socials i les restriccions imposades a tot el món per frenar l’expansió del coronavirus han passat factura a la nostra salut mental. Segons un estudi científic internacional, a la primavera, durant la primera onada de la pandèmia, set de cada deu persones (68,5%) van tenir símptomes d’estrès posttraumàtic, un de cada quatre de depressió (25%) i una cinquena part va patir ansietat (19,5%).
L’estudi, liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), va ser realitzat per científics de l’Institut de Recerca Sanitària Biocruces, la Fundació Ikerbasque (País Basc), la Universitat de Stanford, SRI International i la Universitat de la Mancomunitat de Virgínia (Estats Units).
La recerca, els resultats de la qual s’han publicat al “Journal of Clinical Psychology”, es va fer de manera online l’abril passat, a través d’una enquesta a les xarxes socials en la qual van participar 6.882 persones de 59 països.
El qüestionari, que avaluava l’efecte dels canvis experimentats en la vida de les persones des de la irrupció del coronavirus, va mostrar que un percentatge significatiu de la població va patir símptomes moderats o greus de depressió (25,4%) i ansietat (19,5%) en la primera onada de la pandèmia. “Quant a símptomes d’estrès posttraumàtic, el percentatge ascendia a un 68,5%, la qual cosa evidencia que per a moltes persones la pandèmia ha estat un esdeveniment traumàtic el cost psicològic a llarg termini del qual encara no podem determinar”, adverteixen en declaracions recollides per l’agència EFE Elisabet Alzueta i Juan Carlos Arango-Lasprilla, investigadors de la UAM i directors de l’estudi.
L’estudi adverteix que unes certes característiques demogràfiques poden fer-te més vulnerable a patir aquests problemes psicològics: principalment ser dona, pertànyer a un país d’alts ingressos, no tenir parella i ser jove. Per als investigadors és cridaner que, encara que les persones grans són la població de més risc enfront de la Covid-19, no són els més afectats psicològicament, tal vegada perquè “l’edat està generalment associada a una millor regulació emocional”. Estudis recents atribueixen la vulnerabilitat més gran dels més joves al que s’ha denominat “infodèmia”, terme que prové d'”informació” i “epidèmia”, en referència a la ràpida i aclaparadora quantitat d’informació que existeix sobre el coronavirus, tant exacta com inexacta, apunta la UAM en una nota.
El contacte pròxim amb el virus (per exemple, haver tingut símptomes no confirmats de Covid-19), i els nivells més alts de restriccions imposades pels governs, estan relacionats amb pitjors resultats psicològics, segons l’estudi. Però, sobretot, els canvis en la vida provocats per la pandèmia com el confinament, la inestabilitat econòmica, les dificultats en la transició feina-casa i l’augment de les discussions o conflictes amb altres adults a la llar, estan fortament vinculats a un mal estat de salut mental i són els millors indicadors dels símptomes de depressió i ansietat.
“El nostre estudi destaca la importància dels canvis relacionats amb la pandèmia en la vida de la població general, especialment en les esferes del treball i la llar. Durant aquests mesos són moltes les persones que han de treballar des de casa, la qual cosa fa que l’equilibri entre la feina i la vida privada sigui més difícil que mai. La dinàmica de la feina ha de ser ajustada a aquesta nova realitat”, asseguren els autors. A més, la pandèmia també està canviant l’entorn relacional a la llar: la tensió econòmica i l’aïllament social durant els confinaments poden portar a una escalada de conflictes i violència en la llar, d’acord amb l’estudi.
En conjunt, l’estudi demostra que la pandèmia de la Covid-19 no s’ha de veure només com una emergència sanitària, sinó que també suposa una amenaça per a la salut mental de la població. “La pandèmia ens situa en un escenari completament extraordinari d’incertesa en la qual es combina l’amenaça contínua pel virus, informació constant per part dels mitjans de comunicació i mesures extremes per part dels governs”, adverteix l’estudi. “Comprendre com les mesures d’aïllament social tenen un impacte en el funcionament psicològic de la població és crític de cara a respondre a futures ones”, segons els autors. “Els governs no només hauran de sospesar els costos i beneficis a escala econòmica i social de les seves mesures, sinó que també hauran d’integrar intervencions de salut mental en els seus plans d’emergència per a brindar serveis que promoguin la salut de la població en totes les esferes”, conclouen els investigadors.
