Tal dia com avui, cada any es celebra el Dia dels Drets Humans. La commemoració té a veure amb la data del 10 de desembre de 1948, quan l’ONU n’aprovà la declaració corresponent. Llavors, jo encara no havia nascut. Convinc, però, que sempre he pensat que és un paper mullat. Una proclamació detallada d’intencions, on tot indica que s’hi escau la dita italiana "parole, parole, parole…". Amb un adagi llatí, els retrec el famós "res, non verba".
Essent el repte principal la recerca de l’ideal que "tots els pobles i nacions s’esforcin i s’obliguin per tal que persones i institucions promoguin -mitjançant l’educació- el respecte a aquestes llibertats i drets", val més que tanquem la paradeta. Faig servir aquesta dita del malaurat Josep M. Bachs, presentador del famós programa "Filiprim"… En un tema tan delicat i cabdal, no hi cap l’"anar fent".
He optat pel joc de paraules del títol, amb idea de captar l’interès del lector. Per això m’he decantat per "provocar" amb certa sornegueria. Si es volen reconèixer uns drets i no s’assoleixen, "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". En línia idèntica amb el contingut de la Constitució, ja poden elucubrar amb la utopia que tothom té dret a treball, habitatge, llibertat de circulació, inviolabilitat del domicili i altres "històries"… El cert es troba en una taxa d’atur ben desmarxada, un greu problema immobiliari, unes restriccions arran la pandèmia de la Covid-19, la tolerància judicial i policial amb el moviment "okupa", etcètera.
Reprenent el paper real, operatiu i pràctic de l’ONU, em segueixo preguntant si ha resolt favorablement un sol conflicte internacional. Sense ésser cap llumenera, a hores d’ara, tenim -entre d’altres- els mals exemples d’Armènia, Iemen, Síria i Sudan.
Lluny de festejos fastuosos i amarats de parafernàlia, cal apuntar a una de les dianes del problema: l’atac frontal a les fàbriques d’armament que bateguen a ritme infernal. L’acusació contra la hipocresia d’algun govern concret com el nostre; venent armament amb nocturnitat i traïdoria a règims dictatorials de l’Orient Mitjà… Per això deia que no podem predicar drets essent hipòcrites.
