Després d’alguns intents per reclamar amnistia per a tots els implicats en delictes, lligats al procés independentista, son pocs els que encara mantenen aquesta reivindicació. Han vist la impossibilitat de vestir una llei d’amnistia, per una causa inacceptable, en un país plenament democràtic, situat en el divuitè lloc, en l’Index de qualitat democràtica, a nivell mundial.
Abandonada aquesta pretensió, l’exigència es centra, en la concessió d’indults, malgrat no hagin estat demanats pels afectats, ni aquests hagin demanat perdó per uns fets absolutament antidemocràtics. Puix que la llei ho permet, cap problema per a tramitar les peticions presentades. Ara bé, la concessió d’indults, és la solució al conflicte ?
Considero que no, tot i ser favorable a la concessió per a tots aquells que ja han complert bona part de la pena imposada pel Tribunal Suprem. Amb indults o sense, hi ha un conflicte que només es resoldrà, amb la convicció i acceptació de la impossibilitat de dur a terme un procés d’independència, sense respectar l’estat de dret.
Aquest principi, tant elemental i bàsic, no ha arrelat encara en els fonaments dels partits independentistes. Creuen tenir el dret, a imposar les seves creences i voluntats per damunt de la resta de catalans. Es diuen demòcrates, però actuen com a impositors de voluntats, fora de la llei vigent. Així, no anirem enlloc. Bé, en tot cas, tornaran a topar amb la legalitat i amb l’estat de dret, com ja els hi ha passat fins ara.
Ara bé, si s’han de concedir els indults, benvinguts arribin quan més aviat millor perquè demostren que un Estat, pot perdonar conductes equivocades, fent servir els elements que li dona la legalitat vigent. Es una mostra més de la fortalesa d’un Estat.
Dit això, veig que molt pocs es donen compte d’una situació complicada per a una part dels protagonistes del procés. M’explico. En aquests moments s’estan tramitant els indults per a tots aquells condemnats pel TS, però ningú parla dels que no han estat jutjats ni condemnats perquè varen fugir a l’estranger i estan refugiats fora d’Espanya.
Hi ha gent que creu que els indults seran per a tots. I no, no. Els indults seran pels jutjats i condemnats, però no resolen el problema dels fugitius. Al contrari, el posen més en evidència, i els hi compliquen enormement el seu futur immediat. Tots els que estan a fora, per aconseguir l’indult, primer hauran de tornar per a ser jutjats, i si son condemnats, hauran d’anar a presó, en compliment de la condemna. Serà aleshores, quan podran sol·licitar l’indult.
Per això, quan pregunto si els indults seran la solució, contesto que no. En tot cas, resoldran una part del problema personal dels condemnats i trauran una part del victimisme que fan servir els partits independentistes, però de seguida es trobaran amb un nou problema, quan tornin a tenir gent a la presó. I no és que avanci condemnes, però per una simple regla de tres, si per uns fets iguals, uns han anat a la presó, se suposa que per aquests mateixos fets, els altres també hi aniran.
Per tant, si d’aquí uns mesos es concedeix indult per a tots els condemnats, entrarem en una nova etapa per tractar dels que son a fora. Què fem ? Doncs, cap altra sortida que reclamar la tornada, via voluntària o via judicial. Estic convençut de que tard o d’hora, els països que els acullen hauran d’acceptar l’extradició. Serà aleshores quan respondran dels presumptes delictes comesos, amb l’agreujant de fugida, i obtindran les corresponents sentències. Temps després i cobrint totes les exigències ,podran iniciar tràmits per a demanar l’indult. Ens queden doncs, molts mesos per arribar al final d’aquest primer acte.
