La diabetis és una malaltia crònica que apareix "quan el pàncrees no produeix suficient insulina o quan l’organisme no utilitza de manera eficaç la insulina que produeix", detalla l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La insulina és una hormona que s’encarrega de regular els nivells de glucosa (sucre) a la sang. De fet, podríem dir que la insulina "és la clau que obre les portes de les cèl·lules perquè la glucosa pugui passar a la cèl·lula i ser cremada per a produir energia", aclareix Juan Madrid Conesa, metge especialista en endocrinologia, en declaracions a l’agència EFE.
"La diabetis mellitus es caracteritza per la presència de nivells elevats de glucosa en la sang. Aquesta elevació mantinguda de la glucosa pot donar lloc a problemes vasculars en diferents territoris com el cor, el cervell o les cames. També pot originar problemes en la sensibilitat de zones distals com els peus", afirma a EFE Pedro José Pinés, membre del Grup de Treball de Diabetis de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). "La pèrdua de sensibilitat als peus fa que les persones amb diabetis tinguin un major risc de poder presentar ferides, inicialment inadvertides. A més, la mala irrigació sanguínia fa que la curació d’aquestes ferides sigui més complicada pel que, en casos extrems, pot arribar a donar-se la necessitat d’amputació per a evitar la disseminació d’una infecció greu", apunta.
Així, l’endocrí subratlla que el primer consell per a les persones amb diabetis és que intentin mantenir un control glucèmic tan bo com sigui possible des del mateix moment del diagnòstic, "ja que sabem que aquests primers anys després del diagnòstic són clau per a reduir el risc de complicacions". "Un altre factor important que augmenta el risc de peus diabètic és el tabaquisme, per la qual cosa hem d’aconsellar i assessorar els nostres pacients amb diabetis perquè evitin el consum de tabac", afegeix l’especialista.
"En tercer lloc, tots els pacients amb diabetis han de rebre uns consells adequats sobre la cura dels peus des del mateix moment del diagnòstic i l’exploració dels peus ha de formar part de la revisió habitual pel personal sanitari", prossegueix Pinés. "Per part seva, els pacients haurien d’examinar els seus peus cada dia i demanar ajuda a una altra persona en cas de no poder fer-ho per si mateixos. L’objectiu és detectar qualsevol possible tall, nafra, butllofa, taca vermella o inflor i posar-se en contacte amb el personal sanitari responsable de la seva atenció, tan aviat com detectin qualsevol d’aquestes alteracions per a poder iniciar el tractament adequat al més aviat possible", puntualitza.
El doctor Pinés assenyala que les persones amb diabetis han de "rentar-se els peus cada dia amb aigua tèbia (ni massa freda ni massa calenta), assecar-los molt bé i assegurar-se d’assecar-se també entre els dits. Han de mantenir la pell suau i hidratada utilitzant, si és necessari, una crema adequada". A més, el facultatiu adverteix que un pacient diabètic mai ha d’intentar tractar-se per si mateix els peus amb callicides o fulles d’afaitar. "Si ho necessita, ha d’acudir a un professional", destaca.
En canvi, tallar-se les ungles dels peus és una cosa que sí que pot fer a casa, però amb molta cura. "Ha de tallar-les en línia recta i llimar després amb una llima les ribes de les ungles", indica l’endocrí. La millor ocasió per a fer-ho és després del bany o la dutxa.
El calçat també és un element molt important en la prevenció del peu diabètic. Per això, a l’hora de calçar-se és necessari comprovar que no hi hagi res dins de les sabates. També cal assegurar-se que els mitjons s’ajustin als peus sense arrugues, plecs o forats.
"Aconsellem a les persones amb diabetis l’ús de sabates i mitjons còmodes en tot moment. Mai haurien de caminar descalces, perquè això podria augmentar el risc de ferides. També és important la protecció dels peus del fred i de la calor mitjançant l’ús de mitjons adequats en cada època de l’any", detalla el doctor Pinés.
Des de la SEEN, recorden que la diabetis és una gran enemiga dels peus. Aquesta malaltia provoca que es vagi perdent lentament sensibilitat en aquesta part del cos, de manera que és possible fer-s’hi mal i no notar-lo. A conseqüència d’aquesta ferida pot arribar a produir-se una infecció. Si és greu, és possible que desemboqui en la pèrdua del peu. Per a evitar que això succeeixi, és fonamental cuidar bé dels peus.
