Durant el mes de novembre el saldo entre els qui han trobat feina i l’han perduda ha estat favorable a l’ocupació en 49 persones. En circumstàncies normals diríem que, donada la pandèmia, el fet que no es perdin llocs de treball i que, fins i tot, se’n guanyin un grapat és una molt bona notícia. Avui més que mai és necessari tibar de l’interanual per interpretar bé les xifres i la consulta ens dóna com a resultat que hi ha més de 2.400 aturats més que al mateix mes de 2019 i que des de gener d’aquest any s’han perdut més de 2.800 llocs de treball. Les xifres, per tant, no són gens optimistes. A més, hem de tenir en compte que els treballadors que estan en ERTO no compten com a aturats. Tècnicament no ho són, però és evident que la seva situació és anòmala en un mercat de treball normalitzat i que no sabem quants d’ells seran formalment aturats quan s’acabi la sedació de les pròrrogues d’aquests expedients temporals de regulació. I això, si no es produeix un altre tancament de sectors com la restauració en properes setmanes si les dades de contagi augmenten.
Sembla difícil llegir aquestes línies i pensar en el que vam poder veure el cap de setmana passat als comerços del centre de la ciutat; un ambient digne dels millors dies de la bombolla immobiliària. Però la realitat és tossuda i, tot i les aparences, hem d’estar preparats per a una situació de gran crisi econòmica si és que podem dir que encara no hi som, i, per tant, també crisi social de grans dimensions i de conseqüències imprevisibles. No és còmode insistir a dibuixar un escenari tan fosc, però és un exercici de realisme. Són moltes les famílies que ho estan passant malament. Càritas ha superat amb escreix els pressupostos que es va plantejar per a aquest any. I Creu Roja ja ha dit que necessita multiplicar el seu esforç per donar resposta a tota la demanda de joguines que té per a aquest Nadal.
I és que les dades no deixen de situar-nos en un escenari molt complicat. Un altre exemple és el de l’Organització Mundial del Treball que, segons informacions que es van difondre ahir, deia que la massa salarial dels treballadors espanyols s’havia reduït entorn d’un tretze per cent, pràcticament el doble que la mitjana de la Unió Europea, amb una important incidència entre les dones i amb un horitzó especialment obscur per als joves, als quals està sent impossible trobar feina, molt més que als joves d’altres països europeus. A això hem d’afegir també que assolir nivells de PIB d’abans de la pandèmia ens portarà a l’any 2023 tot i que es preveu que durant l’any que ve més d’un 70 per cent de la població espanyola estarà vacunada i per tant es podrà parlar d’una immunització de grup. Però una cosa serà controlar la pandèmia, que no serà fàcil, i una altra, molt diferent, reactivar l’activitat econòmica.
