Els artistes, que són autònoms, estan molt deprimits, i fins i tot els costa concentrar-se per treballar”, reconeix Susanna Gibert, directora de la galeria Espai G d’art, l’única de caràcter privat que existeix a Terrassa (des del 1996) després del tancament de la Tigo-Migo, a començaments d’aquest any. La crisi econòmica col·lateral a la Covid-19 està colpejant amb una especial força el món de l’art, “que ja abans de la pandèmia estava malament. Ara està molt malament. I pels artistes que viuen d’això, que són autònoms, està sent terrible, fatal. Alguns es troben en una situació molt difícil”, explica Jordi Paüls, responsable de la sala que porta el seu cognom.
A Amics de les Arts s’han trobat amb una situació tan insòlita com que cap artista s’ha interessat per exposar durant desembre i gener, els mesos de les festes nadalenques, que sempre eren els primers de la temporada que es llogaven. “A tots els hi feia por, perquè pot haver-hi un altre confinament. De manera que m’he hagut d’espavilar”, reconeix Xon Utset, coordinadora de la sala d’aquesta entitat.
El recurs de la cantera
Així doncs, per la segona quinzena de novembre i les tres primeres setmanes de desembre, s’ha muntat una exposició dels artistes socis d’Amics de les Arts que el primer diumenge d’octubre havien de participar a la Fira del Dibuix de Terrassa, cancel·lada per la Covid. De l’1 al 13 de gener la sala estarà tancada, i el 14 s’inaugurarà una “Col·lectiva d’il·lustradors” que Utset també s’ha “inventat” per aquesta segona quinzena de gener que cap artista ha volgut. I la primera de febrer encara ara està disponible per a possibles interessats.
Davant d’aquesta situació, els artistes abaixen el preu de les seves obres? Pot ser aquest un bon moment per comprar art, si es tenen diners? “Els grans artistes, els consagrats no ho sé, potser sí. Però l’artista viu, que exposa a diferents galeries, no, que jo sàpiga. Una altra cosa és el detall que la galeria pot tenir amb els seus clients”, explica Gibert. “Quan un artista està cotitzat a un nivell, pot estancar el preu de les seves obres, però no abaixar-lo. Si segueix en actiu, seria una decepció, una mala jugada, per a totes aquelles persones que li han estat comprant abans”, afegeix Utset.
L’esperança del Nadal
Les vendes han estat molt baixes entre els mesos de març i octubre (gairebé nul·les durant el confinament), i tot just ara sembla que comencen a recuperar-se. “Alguns clients ja m’han preguntat per obres dels artistes que els agraden. Si les botigues estan obertes, la gent surt a passejar i també entra a les galeries. Nosaltres som en un carrer petit i amb molts restaurants (el de la Palla) i això ho notem molt”, diu la responsable d’Espai g d’Art. Gibert és membre del Gremi de Galeries de Catalunya, té contacte amb molts col·legues, “i tothom està en la mateixa situació, allargant les exposicions i amb poques vendes. Esperant poder tenir-les per les festes de Nadal, no per recuperar l’any, sinó almenys per pujar els ànims a tots, als artistes i als galeristes”.
El futur? La Covid-19 pot donar el cop de gràcia a unes galeries d’art ja molt tocades per la crisi econòmica anterior, la pròpia del món de l’art i les noves tecnologies? Gibert, de moment, no es planteja el tancament, ni tampoc ha detectat aquesta voluntat en les altres galeries del gremi. “Ens estimem molt els artistes, i hem de seguir existint perquè tinguin espais per exposar el seu treball. Volem seguir també per recolzar els artistes del país.”
Tot i funcionar parcialment com una galeria comercial (amb lloguer de 300 euros pels socis i 400 pels no socis, i la retenció del 25 per cent del preu de venda per obra venuda, en les exposicions que no són de producció o proposta pròpia), la sala d’Amics de les Arts no s’aguantaria econòmicament si no fos d’una entitat cultural. “Sóc optimista de cara al futur, perquè sempre existirà l’artista amb voluntat de crear. Tota una altra cosa és el sistema de sales, que penso que s’hauria de replantejar. Ara mateix és molt difícil viure tant de tenir una galeria com del treball d’artista”. Paüls sap de galeries de Barcelona que es queden el 70 per cent del preu d’una obra, “i això és intolerable.”
Pel que fa a la programació, les sales s’han hagut d’adaptar a les situacions marcades per l’evolució de la pandèmia. Espai G d’Art havia d’inaugurar la col·lectiva “Jazz’20” quan es va declarar l’estat d’alarma. En acabar-se, a mitjan juny, la van obrir, fins al juliol. El setembre començaven la temporada amb “27 artistes confinats”, una col·lectiva del que pot imaginar-se pel nom. “Com que l’ha vist poca gent, el passat dia 21 en vam inaugurar una segona part, amb diferents peces dels mateixos artistes. La mantindrem fins a finals d’any, i serà com la col·lectiva de Nadal.”
Després de l’estat d’alarma, el Centre Cultural Terrassa (que per la seva condició com tal és un capítol a part en el món terrassenc de l’art) ha tingut obertes les sales, i pel fet de no ser una galeria comercial, al marge dels problemes d’aquestes. “Durant el mes d’octubre, vam notar que venia a veure les exposicions més gent del que és normal”, explica Rita Roig, del departament de comunicació. “Van ser unes setmanes en què el públic no podia anar a espectacles, i gairebé l’única activitat cultural que es podia fer era visitar exposicions.”
L’exposició de Pep Codó, prevista l’abril i el maig, va ser reprogramada el setembre i l’octubre. I va endarrerir les inauguracions de les d’Alberto Bustos (del 10 d’abril va passar al 12 de novembre) i Josep Maria Porta Missé (del 4 de juny al 29 d’octubre), que encara es poden visitar. La programació de l’espai la Galeria també s’ha vist afectada.
“Els diners la embrutarien”
A la sala Paüls, Cesc Serrat es va quedar amb només dotze dies d’exposició, al març, per continuar-la el juny i el juliol. El setembre va reprendre amb normalitat la programació i amb més visitants dels que esperava. “Pocs han estat els dies que no ha entrat ningú. Diumenges al migdia, sobretot, ve molta gent que surt a passejar.” Com a curiositat, dir que uns dels visitats d’aquests darrers dies han estat els consogres de la baronessa Thyssen,
Aquesta és, recordem-ho, una galeria en què els artistes només exposen, i gratuïtament, que no ven obres. Una opció que és possible perquè “el local és meu, i adjunt al taller en què treballo”, explica Jordi Paüls. La feina que porta programar i muntar les exposicions la compensa amb escreix el fet de ” veure la il·lusió dels joves artistes, com m’ensenyen el que fan, i poder oferir-los un espai on exposar. Fa dos anys que vaig obrir i l’experiencia és molt positiva. Si entressin els diners la embrutarien”.