Amb només 39 anys, Magí Serra és tot un veterà de les banquetes catalanes, espanyoles, europees i internacionals. Després de voltar per mig món dirigint diversos equips de nivell, entre ells el BM Granollers, aquest estiu va acceptar l’oferta de fer-se càrrec d’un Handbol Terrassa al que vol tornar a categories més altes. Està vivint amb la màxima il·lusió la seva estrena a la Primera Divisió Nacional.
Com arriba un entrenador de prestigi com vostè a l’Handbol Terrassa?
Acabava de ser pare i després de donar moltes voltes pel món tenia ganes de tornar a Catalunya i estar tranquil. Em va arribar la proposta de l’Handbol Terrassa i vaig veure que es tractava d’un club seriós on es podia treballar amb tranquil·litat. L’anterior tècnic, Xavi Font, és un bon amic. Sóc aquí gràcies a ell.
Què el motiva d’aquest nou projecte amb el Terrassa?
Fonamentalment, el fet de poder convertir un equip que l’any passat estava a la quarta categoria en un conjunt amb una estructura sòlida que pugui aspirar a jugar en categories superiors ben aviat. Conec ja bastant el club i he vist com ha anat creixent. Em fa molta il·lusió participar en aquest projecte. Segur que entre tots, farem un club sòlid i amb futur.
L’Handbol Terrassa ha guanyat dos partits i n’ha perdut sis i és avantpenúltim. És el lloc que li pertoca.
Més o menys. Aquesta lliga és molt igualada i hi ha poca diferència entre els equips de mitja taula. El nostre gran objectiu per a aquesta temporada és evitar les dues darreres posicions i mantenir-nos a la categoria. A mitjà termini ja podrem pensar en objectius més ambiciosos.
A partir d’ara tenen un calendari força més assequible.
Sí. Després de rebre al La Roca ens enfrontarem a diversos rivals de la zona baixa. Són equips de la nostra lliga als quals hem d’aspirar a guanyar. Això ens permetrà situar-nos en una zona més còmoda. Juntament amb el Sabadell acabem de pujar. I això s’acaba notant. L’objectiu és salvar-se. I acabar el més amunt possible, evidentment.
En quin aspecte ha de millorar més l’Handbol Terrassa?
Especialment en la parcel·la defensiva. Vam començar essent molt irregulars tant en la porteria com en la defensa, però la setmana passada, tot i perdre, ja es va veure un canvi d’actitud. La clau per a nosaltres ha de ser jugar molt sòlids en defensa. Som un equip jove i amb moltes ganes. Davant ja arribarem a jugar l’handbol que volem, però en aquesta categoria és fonamental no concedir res en defensa. I penso que, en aquest sentit, ens trobem en el bon camí. Haver jugat amb els equips de dalt ens ha fet créixer molt, tot i perdre.
En aquest sentit, li falten dos jugadors molt importants.
Sí. Ben aviat recuperarem el lateral Cristian Serrano, que és un home fonamental per al nostre joc, així com el porter serbi Aleksandar Pejcinovic, un jugador capaç d’assumir molta pressió sota pals.
A banda del Terrassa i el Sabadell, quins són els altres equips que haurien de lluitar per la permanència?
Penso que Sant Esteve de Palautordera, Banyoles, Sant Joan Despí i Sant Esteve Sesrovires. Encara no hi hem jugat, de fet.
La pandèmia de la Covid els està afectant negativament, com a tothom.
La veritat és que sí. Per sort, nosaltres no hem tingut encara cap cas i no hem hagut d’ajornar cap partit, tot i que a la lliga sí que se n’han ajornat alguns. Tampoc massa. Tots tenim clar que aquesta serà una temporada atípica.
Jugar sense públic no deu ajudar gens.
Exacte. Aquesta temporada hem jugat algun partit amb públic i la majoria sense. La veritat és que es nota moltíssim. La nostra afició ens ajuda moltíssim. Fa molt bé la feina de vuitè home. Esperem que ben aviat es puguin tornar a obrir portes.
Aquest és l’Handbol Terrassa que vostè volia construir?
Tot i que encara ens falta molt, penso que els nois estan treballant bé. Són cada vegada més contundents darrere. Hem de saber explotar millor el joc d’atac. Cal créixer des de la defensa.
En molts partits han fet molt bones primeres parts, però a la segona el rival se’ls ha escapat.
Sí. Hem jugat amb equips molt potents. Quan la gent està fresca respon, però a la segona part, si t’agafen quatre gols de diferència ja comences a patir. El físic ja no és el mateix i els rivals saben aprofitar-ho. Però estem progressant. Contra el Sant Esteve Palautordera, per exemple, vam arribar a perdre de vuit i ens vam posar a un.
Quin club s’ha trobat?
M’ha sorprès molt gratament. L’Handbol Terrassa està format per un grup de persones molt implicades, que et donen tot el que necessites. Les úniques dificultats que tenim són amb l’Ajuntament. No ens ajuda gens.
A què es refereix?
No és normal que un equip de categoria nacional només disposi de tres hores a la setmana per entrenar a Can Jofresa. La major part de sessions les hem de fer a la pista exterior. N’hi hauria prou amb cobrir-la. Quan plou no podem entrenar. I així és molt difícil treballar.
Un home d’Asobal que ha estat a Hongria
Magí Serra Cortina va néixer a Cardedeu, localitat on encara resideix, el dia 9 d’abril de l’any 1981. Va començar a jugar a l’Handbol Cardedeu fins que va fitxar pel Balonmano Granollers, on compaginava la seva tasca com a jugador i com a entrenador. De ben jove va veure clar que el seu futur seria a les banquetes més que no pas a la pista. Entrena des dels 14 anys. Serra ha estudiat INEFC i és Master Coach de l’EHF. Va realitzar tasques d’"scouting" per a Manolo Montoya al primer equip del Granollers. Va passar pel Pozoblanco, a Plata i a la lliga Asobal va dirigir el Villa de Aranda i el Cangas del Morrazo. És un tècnic amb experiència internacional. Ha treballat tres anys a la lliga hongaresa, primer al Gyor i després al Balmaz. Va acceptar després una oferta d’un club de Kuwait, el Kazma. Aquest estiu va tenir el seu segon fill i va decidir tornar a Catalunya. A través del seu antecessor a l’Handbol Terrassa, Xavi Font, va arribar al club.
