L´escriptor francès Anatole François Thibault, més conegut com Anatole France, obtingué el premi Nobel de literatura l´any 1921. A partir de la seva novel·la "Les delícies de Thais", Jules Massenet (compositor romàntic del mateix país) va bastir la famosa i delicada òpera "La meditació de Thaïs". Té una textura melòdica amb un encís aclaparador. Juntament amb "Werther", configura el duet de peces més famoses del seu repertori, Sobre la resta, podríem dir que no va arribar a superar el pas del temps, malgrat que la seva producció operística fou immensa, amb més de 30 títols.
Hi ha una tradició molt estesa sobre novembre. Des de sempre li pengem l´etiqueta de mes dels difunts. Enguany, aquest record emocionat ha quedat diluït per la pandèmia. Ací, referiré el cas d´un bon amic meu (que viu a La Tarumba), enamorat d´aquesta obra. Sobretot del seu moment estel·lar. No és cap altre que el conegut com "la meditació". Un "solo" de violí que fa delir els àngels i em té el cor robat. Al punt que ambdós hem establert un pacte/compromís verbal, en ferm i "inter nos": prefixar el trio de peces musicals que hauran de sonar a les nostres respectives cerimònies de comiat. O sia, quan pleguem de "la vall de llàgrimes" d´aquest món.
Crec que no es molestarà si cito aquesta obra com la predilecta d´ell. En el meu cas no em fa res dir que jo he optat pel "Lacrimosa" del Rèquiem de Mozart. Les altres dues harmonies de cadascú resten a l´anonimat o secret.
La tristor i melangia de qualsevol "hora dels adéus" té un altre caliu més consistent mitjançant una oportuna harmonia. Certament, meditar, plorar, fer silenci, pregar, acaronar, abraçar, adreçar una mirada, fer un gest de complicitat, recitar un poema adient i un munt d´altres expressions d´afecte amb els familiars ajuden a encarar el moment amb millor predisposició.
Concloc la columna amb una sentència de Sant Joan de la Creu: "a la tardor de la vida, ens examinaran de l´amor". El nucli i la fondària d´aquesta afirmació ultrapassa qualsevol altre reflexió sobre l´instant final de la vida. Amb independència de signes i tics religiosos o agnòstics. Celebrarè que, a partir d´aquest text, uns quants lectors capgirin esquemes personals. "Pulvis es et in pulverem reverteris".