El rubinenc Javier Martínez, pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de Barcelona del 17 d’agost de 2017, va testificar ahir en el judici que “tots els sentiments que un té per seguir en la vida i per lluitar es van quedar trencats a terra a la Rambla”. L’Audiència Nacional va reprendre ahir el judici de dos presumptes integrants de la cèl·lula gihadista, Mohammad Houli i Driss Oukabir, i un suposat col·laborador, Said Ben Iazza, acusats de participar en la preparació dels atemptats de Les Rambles de Barcelona i Cambrils, que van deixar 16 morts i 140 ferits.
En la sessió d’ahir va declarar el rubinenc Javier Martínez, que va relatar com el seu fill Xavi de 3 anys i un oncle-avi van morir atropellats per la furgoneta conduïda per Younes Abouyaaqoub -abatut quatre dies més tard pels Mossos d’Esquadra a Subirats-, mentre que altres familiars, entre ells la seva exdona i mare del Xavi i una altra filla seva, van resultar ferides.
El testimoni, que es va emocionar i plorar diverses vegades durant la seva compareixença, va relatar que en el moment de l’atemptat ell estava treballant com a electricista en uns edificis, a uns deu minuts de la Rambla.
“Gent a terra”
“Em va trucar la mare del meu fill dient-me amb veu entretallada que havien atropellat el Xavi, que hi havia hagut alguna cosa, em va dir que estava en un centre d’assistència primària a la Rambla i es va tallar el telèfon de seguida”, va indicar. I va afegir que llavors va agafar un taxi per anar a aquest centre, però va haver de baixar abans d’arribar perquè la zona estava col·lapsada.
“Vaig anar corrent i durant aquest trajecte anava veient gent a terra i vaig començar a adonar-me que havia passat una cosa molt greu, i hi havia un silenci que no oblidaré en la meva vida, aquest silenci no l’he sentit mai a cap església ni enlloc”, va comentar.
Va afegir que quan va arribar al centre mèdic va veure la seva exdona i la seva filla amb sang als genolls “i un munt de persones assegudes amb ferides, braços partits i ferides, i un altre silenci sepulcral”.
Ja a l’hospital de Sant Joan de Déu, on va ser portat el seu fill, els metges van certificar la seva mort.
El testimoni va assenyalar que amb prou feines va tornar al lloc on havia deixat la seva furgoneta per tornar a casa. “No sé ni com vaig poder conduir, em vaig trobar amb l’ ‘operació gàbia’ que havien muntat els Mossos d’Esquadra i en un dels controls, justament a la dreta meva al voral, va passar la furgoneta que havia assassinat el meu fill”, va recordar.
Martínez va dir que un altre dels moments més durs va ser quan per un motiu “de protocol” li van dir que havien de practicar l’autòpsia al seu fill a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, “perquè només servia per destrossar i que la família no pogués veure’l al tanatori”, va dir.
El rubinenc va indicar que dies més tard dels fets, la seva exdona -que no ha pogut testificar en el judici per motius psicològics- li va explicar com s’havia produït l’atropellament.
Li va dir que “després de passar un dia fantàstic a Barcelona” i quan tornaven al tren passejant per Les Rambles els va atropellar la furgoneta conduïda pel terrorista”, que va tocar l’infant, que va sortir disparat a uns 50 metres, i a l’oncle.
Tant la seva exesposa com la seva filla de 7 anys es van salvar perquè es van apartar per comprar una polsereta, va apuntar.
“Poca ajuda” psicològica
“La meva filla em va explicar com era la furgoneta, el noi que n’havia sortit, que tenia una cosa a la mà, que l’aparell que van treure d’una farmàcia per salvar el Xavi no funcionava, que li van fer moltes coses davant del Liceu per intentar salvar-lo i que la gent li feia fotos i ell es va fer pipí a sobre”, va narrar.
El testimoni va estimar que han tingut “poca ajuda” psicològica i que ell i la seva exdona han rebut del Govern en concepte d’indemnització 125 mil euros cadascun per la mort del seu fill. “Hi ha prou diners al món per treure el meu fill del nínxol i donar-li la vida?”, va preguntar.
