L’episodi suscitat amb les ajudes als autònoms és susceptible de comentari en un triple vessant. En primer lloc, per la naturalesa mateixa de l’ajuda. Cal advertir que hem de valorar l’esforç de la Generalitat, en aquest cas, la conselleria de Treball i Serveis socials, dirigida per Chakir el Homrani, d’estar al costat dels autònoms, probablement el sector econòmicament més castigat en aquesta pandèmia, perquè aglutina a bona part de treballadors i petits empresaris afectats, junt amb els seus empleats, per les mesures de prevenció contra la Covid-19.
El problema és que, sent una quantitat molt important, la Generalitat només ha pogut destinar 20 milions d’euros. Insistim, no és un retret, però es tracta d’una ajuda que, a raó de 2.000 euros, només pot arribar al 2 per cent dels receptors potencials. Les xifres són eloqüents. Els 20 milions d’euros s’han de repartir entre 10 mil sol·licitants i ahir, tot i els problemes que es van produir, dels que després parlarem, van poder formalitzar la petició més de 400 mil autònoms, que inicialment hem de pensar que complien les condicions per accedir a l’ajuda. Amb aquesta dada ens podem fer una idea de les dimensions de la necessitat, de la insuficiència de la mesura i que una convocatòria com aquesta segurament seria més justa per a tots si es fa mitjançant un sorteig que no pas en funció de qui arriba abans. El sentiment de frustració de més de 390 persones es pot tornar fins i tot contra la mateixa Generalitat, com de fet ha passat.
La segona vessant és la del sistema informàtic que havia de vehicular les sol·licituds. Dilluns es va col·lapsar i només va admetre poc més de tres mil peticions. El dimarts també va començar amb molts problemes, però finalment es van solucionar. Amb els problemes que està tenint l’Estat espanyol amb el pagament de les prestacions dels ERTO (precisament ahir es publicava que l’Estat no paga prestacions a ningú des de l’agost), la Generalitat tenia una magnífica ocasió de donar una lliçó d’eficàcia i l’ha deixat passar. I no només això, i aquí introduïm la tercera vessant, sinó que l’episodi serveix per posar de manifest una vegada més l’enfrontament irreconciliable que existeix entre els partits que formen el Govern de la Generalitat. En aquesta ocasió, els retrets s’han creuat entre la conselleria de Treball, dirigida per El Homrani i la de Polítiques Digitals, encapçalada per Jordi Puigneró. Una vega més un espectacle poc edificat que ha de tenir la seva fi amb les eleccions del proper mes de febrer. O no.
