Demà, se celebra la festa de sant Martí, bisbe de Tours. Entre d’altres, és patró de França (on va morir), Hongria (país de naixement), Viladecavalls (on dóna nom a la parròquia del poble), teixidors i fabricants del mateix ram, soldats i comerciants… Li avanço la columna un dia, tanmateix, pel fet que alhora s’escau el 17è. aniversari de la mort del poeta de Roda. Mai no em perdonaria deixar cap dels dos temes al tinter. La pega passarà per rebre la crítica d’un bon amic, a qui no agrada que parli de sants. Estic convençut que per una vegada no remugarà.
Situem-nos al segle IV de la nostra era. Sant Martí nasqué al si d’un oficial de l’exèrcit romà. Raó per la qual és fàcil d’entendre que als 15 anys ingressés al cos de la seva guàrdia imperial. A nivell popular, gairebé tothom el té present per una anècdota esdevinguda l’any 337: trobant-se a Amiens, va trobar un pidolaire tremolant de fred. Sense rumiar-s’ho gens ni mica, procedí a tallar pel mig la pròpia capa (amb l’espasa) i la hi lliurà. Més tard, s’excusà de no haver-la donat tota, en ésser propietat de l’exèrcit a què servia. Uns 20 anys després, plegà de l’obligació militar i abraçà la carrera eclesiàstica, arribant a ocupar el càrrec de bisbe de Tours. Fàcil és suposar, doncs, que els atributs icònics de les seves imatges siguin la mitra, el bàcul i un pobre (amb la capa). Aquesta característica és extensible a les confessions catòlica, anglicana, ortodoxa i alguna branca del protestantisme.
Tant de bo un cop més l’exemple de sant Martí remogui el cor i l’actitud de tothom davant els estralls de la pandèmia! Ací ja no em val el neguit de l’amic que comentava a l’inici. No es tracta d’emprar "moralina" o quelcom semblant. Som davant d’una necessitat vital que no podem obviar mirant en una altra direcció. Cal estovar el cor proactivament.
La seva diada coincideix amb l’època de la matança del porc a molts indrets del país. No endebades, l’adagi que "a tot porc li arriba el seu sant Martí" fa que sigui prou famós. I aquesta dita es podria girar contra els autosuficients i poc solidaris. Si més no perquè mai no fan per bellugar un sol dit en benefici dels desvalguts… De moment, però, felices vigílies a tots els que se’n diuen… de Martí!
