Acomençament d’aquesta setmana parlàvem de pactes locals, prenent com a referència el Pacte per l’Ocupació, que havia de tenir dilluns un dia molt especial amb la signatura d’un manifest de compromís per part dels agents socials. No volem enganyar ningú. Encara ens han de convèncer de l’eficàcia d’aquests tipus de fòrums però, si existeixen, entenem que s’han de cuidar i, sobretot, divulgar i explicar-ne el fons i la forma. I fer-ne balanços. L’acte de dilluns, al qual havien de participar els representants municipals, els dels sindicats CCOO i UGT i Cambra de Comerç i Cecot no es va arribar a celebrar. No es va donar cap raó. Es deia alguna cosa de trobar un millor moment, es parlava de la Covid-19. En realitat no es va explicar. Ara es comença a saber què va passar; en realitat, els sindicats van decidir que no participarien en el que consideren un “‘photocall’ de passarel·la”. Sembla que també hi ha alguna cosa que grinyola en els projectes tàctics i/o estratègics de ciutat.
Els sindicats estan molt molestos amb el funcionament del pacte a Terrassa i es van negar a assistir a la signatura. El motiu és que es van assabentar que dimecres s’havia de signar la pròrroga del conveni programa “Terrassa per l’ocupació”, que compta amb una important dotació econòmica i els representants dels treballadors es van sentir menystinguts. Doncs això, que nosaltres no hi creiem gaire, però que, si existeixen, millor que es cuidin bé i que els protagonistes estiguin contents. Respecte de l’equip de govern podríem parlar d’allò dels circs i el creixement sobtat dels nans.
