La saviesa ve a ésser un valor humà que ens permet pensar i actuar amb noblesa. Amb independència que un pugui tenir més o menys cabal de coneixements, la veig més com una forma intel·ligent davant el fet vital. Seguint aquest mateix perfil, sempre he cregut que el refrany és com un llibre d’aquesta virtut, obert a tothom.
Sèneca mantenia que "en l’home savi, les riqueses són esclaves. En el neci, mestresses". Em plau triar aquest concepte per a la columna d’avui, atès que la pandèmia segueix fent estralls. La interpreto com una mena de toc d’alerta a l’orgull superb de l’home.
Molts dels nostres dirigents polítics no saben on tenen la mà dreta en la gestió d’aquesta crisi. Més ben dit, acrediten poc cabal d’aquest carisma. Molta xerrameca, un munt de decisions preses sovint a la babalà i poca analítica. Mentre avantposin criteris polítics, publicitaris i judicials als estrictament sanitaris, pixen fora de test. En el contingut d’altres escrits meus he situat conceptes filosòfics d’autors contrastats que caldria desempolsar.
El filòsof anglès Francis Bacon (de finals del segle XV i inicis del XVI) deia que "l’home savi crea més oportunitats que les que troba". Quan passo llista de personatges amb cognom d’Ayuso, Illa, Celaá, Vergés, Iglesias, Montero i altres "herbats", convinc que un té dret a dubtar si ells mateixos no formen part precisament del "problema".
Endarrerint el rellotge abans del Crist, el gran Aristòtil ja sentencià que el "savi no diu tot el que pensa. Per contra, sí pensa tot allò que diu". Ara bé, contraposo a aquesta tesi la d’en Quintilià, amb un dard enverinat adreçat a molta gent que s’ha trobat en la conjuntura de la Covid-19 amb "llums" discutibles: "Qui pretén passar per savi entre els necis, passa per neci entre els savis". Quin gran contrasentit, oi?
No puc oblidar ni gairebé perdonar la prepotència, "xuleria" i enganyifa del ministre de Sanitat en una de les seves primeres compareixences públiques arran l’esclat d’aquesta "pruna". Davant la punyent pregunta d’un periodista, s’escudà en un "imaginari equip d’experts" que ni tan sols existia en pintura. Potser d’aleshores ençà l’ha pintat a l’oli?.. Senyor Illa, amb una bona dosi d’humilitat el consideraríem més savi. Tant a vostè com al seu president.
