Heus ací una expressió bíblica, del llibre de l’Eclesiastès, a l’Antic Testament. La dita llatina s’ha incorporat a l’ús comú del nostre llenguatge. Tant en català com en castellà: en el sentit literal que "no hi ha res de nou sota el sol". Els dies van passant i la història es repeteix… Forma part d’una visió desil·lusionada del nostre món: "Vanitat de vanitats, tot és vanitat. Quin avantatge treu l’home de totes les penalitats que es donen sota el sol? Una generació va, una altra ve, i la terra mai no canvia. El sol surt i es pon… Però torna aviat al seu lloc, per tornar a sortir. Bufa el vent cap al sud i gira cap al nord. Després torna a girar i no deixa de fer-ho. Tots els rius van a la mar, que mai no s’omple… I tornen els rius al seu origen per recórrer el mateix camí… El que ha passat torna a succeir i allò que abans s’ha fet es repetirà. No hi ha res de nou sota el sol. Si algú arriba a dir que això és una cosa nova, realment ja existia segles abans de nosaltres".
Extrapolant aquest criteri a l’entorn actual, algú voldrà retreure’l adduint una suposada carrincloneria. Jo, però, entenc que ho "clava", al mig del clatell. Els serrells derivats de la Covid-19 han abocat molta gent a una incertesa palmària. En canvi, la classe política viu en la inòpia. No cal posar gaires exemples. Tots els tenim "in mente".
Ací em pregunto: essent un tema de comunitat a casa nostra, hem vist un sol "detall" dels dirigents (catalans i espanyols) envers la població a què han de protegir? Engrescats en disputes contínues, han deixat de cobrar una sola mesada (o "morterada") al llarg de les setmanes de confinament? Si més no, a Itàlia han decidit reduir el nombre de diputats (de 630 a 400) i el de senadors (de 315 a 200). La mesura garanteix un estalvi superior als cent milions d’euros/any.
Suïssa ens passa la mà per la cara, mostrant l’exemple del polític per "hobby": voluntari i fora del seu horari professional. És clar que, en escriure això, em cauran "carros i carretes". Sobretot de part dels que viuen de la "moma" referida… Mentre no aconseguim capgirar la dita del títol, ens resta un llarg camí. Som-hi… per assolir-ho al més aviat possible! No demano pas la lluna en un cove. O sí?
