La pandèmia del 1918 va ser monstruosa. S’havia signat l’armistici del final de la primera guerra mundial i els reconstruïen els països amb la nova definició de fronteres. El Professor Jordi Maluquer durant la seva conferència inaugural de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB, deia que els llibres d’història i en general el públic no n’han parlat massa, per la coincidència amb les notícies derivades del final de la guerra i de la reconstrucció europea del moment.
Llavors va haver-hi moltíssima mortaldat i tres onades, en la que la segona sembla que va ser la més impactant. És curiós com el nom en què es va batejar la grip anava canviant segons el lloc on s’estava “Espanyola” ” Canadenca” o “la Suissa”… Fent paral·lelismes, la raó de l’expansió d’aquella pandèmia i la d’ara, és el transport. En aquells moments amb vaixells o ferrocarril, ara amb avió. Hi varen haver tres onades i després …. res. Les receptes molt semblants: distancia social, confinament, mascaretes, rentar-se les mans.
La pandèmia del COVID19 és a la segona onada i es creu que les mesures preses ens porten en el moment en què comencem a baixar del pic. Qui ho sap? Segueix havent-hi molta desorientació i molt cansament. Si ara milloren les dades, podem pensar que és el començament de la fi? On és la llum del final del túnel? La resposta segueix sent molt liquida. Val la pena veure les anàlisis que sorgeixen dels especialistes sobre el comportament de la gent i les implicacions que tenen al teixit econòmic i comercial.
Excel·lent treball
M’agafo en un excel·lent treball fet fer l’empresa “the cocktail analysis” a començaments d’octubre per a revisar els perfils destacats dels consumidors a conseqüència de la pandèmia. El treball té una mostra significativa i utilitza metodologies multivariants per identificar els cinc perfils que resumeixo a continuació
1. En estat de xoc (25%): un grup en què predomina un nivell socioeconòmic baix i majoritàriament masculí (58 %). Està molt afectat emocionalment i li costa desconnectar. És un perfil obsessionat i en uns ànims més baixos en aquesta segona ona de la pandèmia que a la primera. Per això intenta desfogar-se amb la compra capritx en algunes marques determinades, tot i que ara menys que en la primera onada
2. Resistent (20 %): el nivell de renda de la llar també és baix (43 % per sota dels 2000 euros mensuals), majoritàriament femení (55 %) i una mitjana d’edat de quaranta-un anys. La crisi l’afecta tant econòmicament com emocionalment. Tot i que el futur econòmic és una de les seves grans preocupacions, intenta portar una vida el més normal possible considerant retallar despeses (la seva despesa ha baixat en el 58 % dels casos), obligant-se a fer la vida més normal possible a pesar del seu desconcert. El 37 % estan afectats per un ERTE i el 21 % està en atur
3. Espantat (22 %): el nivell de renda és major (40 % tenen la renda per la llar mensual entre els 2000 i 4000 euros). Majoritàriament femení (56 %) i una mitjana d’edat quaranta-cinc anys. Mes del 40 % té estudis superiors. El 22 % teletreballa. Està molt preocupat per la situació general. Tot i que ha evitat l’impacte econòmic, està molt afectat emocionalment i prioritza en la salut per davant de l’economia. Està trist
4. Expectant (17 %): el nivell de la renda de la llar també és baix (fins a 2000 euros) i una gran afectació pels ERTES(28 %). 24% sense ocupació. La seva preocupació és l’economia a curt i mig termini. Té una activitat diària molt similar a la que tenia abans i té confiança en què tot anirà bé. Es nega a viure en por i tot i que la salut està abans que l’economia, creu que la prioritat està en frenar la crisi econòmica
5. Empoderat (16 %): La renda de la seva llar és alta ( 15 % per sobre dels 4000 euros mensuals). Majoritàriament masculí (55 %) i 45 anys de mitjana. La crisi no l’ha afectat econòmicament i emocionalment. Se sent optimista i creu que la gent està massa preocupada pel tema. Tot i que el risc zero no existeix, s’obliga a tenir la vida més normal que pot confiant que tot anirà bé. Es nega a viure amb por i l’optimisme el porta a la tranquil·litat i la calma.
Les implicacions econòmiques d’aquests perfils dominants serien motiu d’un altre article i aquí no ens hi cap. Cadascú arribarà a les seves conclusions com a consumidor, empresari o administració pública. Cal actuar per a respondre a aquestes necessitats
*
gabriel izard@uab.cat
