CaixaBank ha guanyat fins al setembre 726 milions d’euros, una xifra un 42,6% inferior a la de 2019 a causa de les provisions per valor de 1.161 milions realitzades per pal·liar l’impacte de la pandèmia, que augura elevarà la taxa de morositat el pròxim any, però sense arribar a un nivell “catastròfic”.
La crisi de la Covid-19 ha afectat els resultats acumulats del banc en els nou primers mesos de l’any, si bé les dades del tercer trimestre evidencien una millora de tots els indicadors respecte a l’anterior, quan l’activitat del país va quedar pràcticament paralitzada pel confinament de la població.
En roda de premsa, el conseller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, va destacar que entre juliol i setembre es va recuperar el crèdit hipotecari i el finançament al consum i que es va tancar el trimestre amb una taxa de morositat del 3,5%, una ràtio, diu el directiu, que previsiblement es mantindrà per sota del 4% el 2020, però que augmentarà de cara a un 2021 que es preveu “difícil”. “Els problemes estan per venir”, va advertir.
Per mitigar l’impacte de la Covid, CaixaBank ha fet una provisió extraordinària de 1.161 milions d’euros, una quantitat que Gortázar considera per ara suficient, però que no ha descartat revisar “a l’alça” si fos necessari.
El conseller delegat va afirmar que l’entitat ha volgut constituir aquesta “guardiola” en previsió de la deterioració futura de la morositat, però que d’aquí a tres mesos es “reavaluarà” el càlcul.
Segons les estimacions del banc, 2020 tancarà amb una caiguda inferior al 12,5% pronosticat inicialment, que podria situar-se al voltant del 10,6%. “Com partim d’una base major el tercer trimestre, la previsió de caiguda del 12,5% del PIB és ara probablement excessivament conservadora”, va argumentar.
Interessos
CaixaBank, en ple procés de fusió amb Bankia, ha aconseguit mantenir pràcticament estables els seus ingressos recurrents, que baixen un 0,7% fins a setembre, fins als 6.158 milions. Aquesta lleugera caiguda, va destacar Gortázar, queda “més que compensada” amb una reducció dels costos del 3,1%, el que a més permet millorar la ràtio d’eficiència de l’entitat.
En concret, el marge d’interessos se situa en 3.647 milions, un 2% menys, mentre que les comissions es mantenen iguals, amb 1.905 milions, i els ingressos derivats de l’activitat d’assegurances de vida risc pugen un 8,5%, fins als 441 milions.
El crèdit a la clientela brut supera els 241.800 milions d’euros al tancament del trimestre, amb un creixement del 6,4%, a causa sobretot de l’augment del crèdit a les empreses.
Fins al 30 de setembre, i davant la situació de crisi derivada de la pandèmia, l’entitat ha aprovat un total de 383.768 sol·licituds de moratòria dels seus clients a Espanya, que afecten una cartera d’11.000 milions, un 5% del total de la seva cartera de crèdit.
CaixaBank, que a més ha concedit 51.530 milions d’euros al sector empresarial des del març, ha atorgat també 162.175 préstecs ICO per valor d’11.944 milions. En aquest sentit, Gortázar va defensar la possibilitat de prorrogar tant els crèdits ICO com els períodes de carència d’aquests préstecs a causa de les noves restriccions d’activitat forçades per la pandèmia.
Gortázar, d’altra banda, va assegurar que el procés de fusió amb Bankia, que es materialitzarà el pròxim any i donarà lloc al banc més gran a Espanya, avança segons el previst, a l’espera que les juntes de tots dos bancs, convocades per principis de desembre, “beneeixin” l’operació.
Plantilla
El directiu va augurar així mateix noves operacions de concentració en el mercat financer espanyol, ja que les entitats guanyarien amb això rendibilitat, i va descartar que es vagin a emprendre ajustos de plantilla a l’entitat abans de la seva fusió amb Bankia.
CaixaBank, tot i això, sí que seguirà amb el seu programa de concentració de sucursals, un procés que farà, va incidir Gortázar, “de manera tranquil·la i sense cap impacte en plantilla”.
Sobre la recomanació del Banc Central Europeu (BCE) que la banca no reparteixi per ara dividend, el conseller delegat del banc va insistir en la importància que les entitats financeres puguin retribuir els seus accionistes, sempre que es faci amb “prudència”, sense necessitat que això impliqui “un dividend zero”.
