Hi ha un estol de grans poetes i cantants (espanyols i sudamericans) que s´han "combinat" per a musicar alguns poemes. Un dels màxims exponents d´aquesta colla és en Miguel Hernández Gilabert, de l´anomenada "generació del 36". Altres membres destacats de la mateixa ho foren José Hierro, Luis Rosales, Gabriel Celaya i Blas de Otero. Qui no recorda, per exemple, els grans treballs de Joan-Manuel Serrat? Dàmaso Alonso, però, el va encasellar com una mena d´apèndix de la generació anterior (la del 27), al costat de Jorge Guillén, Gerardo Diego, Federico García Lorca o Rafael Alberti, entre d´altres.
S´ha "tibat" de més de 90 dels seus poemes i més d´un centenar de cantants o grups li han dedicat alguna peça. Nascut a Oriola, avui fa exactament 110 anys, algun "ham" especial ha de tenir per això.
Amb orígens ben humils, era pastor de cabres i son pare no volia que estudiés. Mentrestant, llegia compulsivament i escrivia els primers poemes mentre tenia cura del ramat. Gràcies a un canonge amic, disposava de llibres de Virgili, Paul Verlaine, Sant Joan de la Creu, Cervantes, Lopez de Vega, Garcilaso, Calderón i Góngora que li permetien, més tard, organitzar tertúlies literàries amb altres intel·lectuals. En el fons, era un autodidacta, amb aquests "mestres".
Llàstima, però, que la dictadura li fes la vida impossible, amb uns criteris de censura arcaics i desfasats! De les nefastes condicions de les presons on l´engarjolaren injustament, se´n derivà una doble afecció per bronquitis i tuberculosi, que li originà la mort, quan tan sols tenia trenta-un anys. Del nucli d´una més que sucosa obra global, en destaco una sensibilitat suprema. Fins al punt de proclamar principis tan contundents com aquests: "només cal escoltar, ja que ressona la sang a les orelles…I també mirar, perquè es cobreix de debò la mirada / Deixeu-me l´esperança com a arma".
En una data com aquesta, reclamo la plena vigència, vàlua i fondària dels versos d´en Miguel Hernàndez. Ja a la Grècia antiga, la poesia s´entenia des d´un perfil educatiu. Amb el repte i la finalitat de formar i millorar els costums de la gent. Tant de bo, doncs, que en prenguem nota!
