Sé que vaig tard. Tocava ahir parlar d’aquest tema. Es commemorava el Dia del TDAH a Espanya (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). Essent dilluns, però, no hi havia edició del diari. No em perdonaria passar full, anant a cercar un altre contingut. Entenc que som davant d’una característica en base a la qual algunes persones viuen sotmeses a un ritme d’activitat alt. En allò que m’afecta, crec que si el concepte hagués estat definit a la meva infantesa tenia totes les paperetes per tenir carnet del "club".
Em costa entendre per quin motiu s’encasellen persones amb aquesta etiqueta. Amb el greuge afegit de considerar-ho un defecte. Contràriament, com hauríem de tractar, llavors, l’extrem contrari? Imagino persones normals que van a velocitat de cargol. Com si estiguessin estabornides o endormiscades. En base a què unes han d’ésser mal vistes i no pas les altres?
Fa uns dos anys que es trià aquesta data. Així dessota el lema "la teva ciutat s’il·lumina per la igualtat davant dels nostres drets", s’embolcallen, amb llum de color taronja, alguns edificis emblemàtics de grans ciutats. Es vol fer visible el col·lectiu, de cara a normalitzar-lo i/o integrar-lo. El forma aproximadament un 5% de la població, on tothom ha de tenir els mateixos drets.
En algunes escoles, sovint, se’ls discrimina, no garantint-los una educació més personalitzada. Per contra, si passem a l’edat ja adulta, malgrat que puguin tenir prescrit algun fàrmac de suport, massa vegades els limiten el seu finançament públic. Alhora, pot ésser causa de rebuig en algun lloc de treball. Es presenta com a problema de salut mental, encabint-lo al grup de trastorns conductuals. Qui el té difícilment concentra l’atenció en una sola activitat de forma seguida.
No tots els diagnosticats palesen símptomes clònics. Raó de més perquè sempre sigui un bon professional mèdic qui ho determini. Massa sovint, la persona humana s’acarnissa emetent judicis de valor. Més tard, costa molt de poder espolsar-s’ho. Aleshores, els traumes incorporats poden malmetre altres vessants de la personalitat.
Tant de bo que jornades com aquesta conscienciïn el ciutadà normal i corrent. Tots plegats ens hi juguem molt.
