Què tenien en comú els quatre titulars de portada del Diari de Terrassa d’ahir, divendres? Els els recordo: "L’Hospital de Terrassa es prepara per a la segona onada"; "Campanya de la grip en marxa en plena Covid-19"; "Restriccions al Parc Natural", i "92 grups escolars confinats". I encara podríem anar més enllà perquè aquesta setmana, si no fos perquè dimecres i dijous el diari va dedicar les portades a l’absolució de Pere Soler, la resta de titulars haurien anat tots en la mateixa línia, com ja ho era també dimarts: "El comerç es ressent del tancament i puja el ‘botelló’".
El més obvi és que tots tenen a veure amb el rebrot de la pandèmia i en com afecta la nostra vida de cada dia. Però d’una lectura més crítica es desprèn que tots parlen dels nostres comportaments cívics. O incívics. Al capdavall, una bona part del rebrot té a veure amb les conductes que ignoren la gravetat de la situació i no fan cas de les recomanacions de les autoritats sanitàries. Per a la vacunació de la grip, el personal d’infermeria fa una crida a la responsabilitat ciutadana. Si s’han de tancar comerços a les nits és per evitar la venda d’alcohol i les botellades, que han crescut. L’assalt als espais naturals -per cert, sense miraments a l’hora d’embrutar-lo de deixalles- obvia les recomanacions de reduir al màxim la mobilitat i la interacció social. I les escoles i els hospitals paguen -i ho paguem entre tots- les conseqüències de tantes irresponsabilitats.
No cal dir que, com és habitual, mai no falten els qui, directament o indirecta, donen arguments a l’incivisme. Hi ha els qui comparen avions completament plens i teatres totalment buits, en un indecent exercici de demagògia visual desinformadora (s’han fet estudis rigorosos sobre l’escassíssima possibilitat de contagi als avions).
Hi ha els que aprofiten les restriccions per a les seves habituals desqualificacions del govern -només del que no és dels seus, és clar. Hi ha els que alimenten teories conspiratives del tot surrealistes. Hi ha els que comparen situacions -països, territoris, tipus de població, estils de vida…- que són incomparables… Sí: aquí també tenim molts petits aprenents de Donald Trump!
En definitiva, el cas és que es demostra que som una societat, com es deia abans, "feta i deixada estar". És a dir, a mig fer. O a mig desfer. Aquests darrers anys hem millorat notablement en allò que els politòlegs en diuen "confiança social" i que és una part significativa de la cohesió social. Però encara som lluny dels nivells nòrdics i, particularment, de la confiança en les institucions de govern que, en aquest cas, ha baixat molt. Per això, quan algú vol comparar-nos amb Suècia i les seves restriccions més laxes, oblida que està parlant d’una societat amb un nivell molt alt de confiança en les institucions de govern. I, per tant, molt disciplinada en relació amb les normes que se’ls imposen. En canvi, el nostre país, amb nivells escassos de confiança en les institucions, necessita un grau de coerció molt més alt per fer-ne cas.
I aquesta és la paradoxa: les societats més lliures ho són perquè són molt disciplinades en les poques normes coercitives que se’ls han d’aplicar. I les més autoritàries, que també són les més desconfiades, acaben sent més indisciplinades i necessiten més control. Posats a aprendre alguna cosa de la Covid-19, aquesta podria ser una bona lliçó per al futur.
