Una de les grans figures del waterpolo terrassenc no s’ha llançat a l’aigua aquesta temporada. Es tracta d’Ivan Gallego, que als seus 36 anys ha pres la determinació de retirar-se de la pràctica activa del waterpolo. Gallego, que militava la temporada passada al CE Mediterrani, va disputar el seu darrer partir de lliga el passat 7 de març. L’aparició de la pandèmia, que va interrompre prematurament les competicions de waterpolo i de tants altres esports, va evitar que Gallego tingués una retirada a l’alçada que mereix un esportista olímpic de la seva importància.
El darrer partit el va jugar a casa davant del CN Catalunya. Va guanyar per 15 a 6 i va fer 3 gols. "Evidentment, no va ser la retirada somiada, però ja tenia clar des de la temporada passada que volia deixar-ho. Recordo que em van nomenar MVP per primera vegada a la meva carrera", assenyala. És com si el destí hagués volgut acomiadar-lo de la millor manera, ja que en aquell mes de novembre no se sabia encara que no es jugarien més partits de la temporada 2019-2020.
Iván Gallego es dedicarà ara a disputar la lliga de màsters, que ha de començar el 10 de novembre, al costat del seu amic Sergi Mora, que també ha penjat enguany el casquet i exerceix de segon entrenador del CN Terrassa. Gallego, incansable boia i defensor de boia durant tota la seva carrera, va debutar amb el primer equip del CN Terrassa als 16 anys. "Recordo encara amb gran il·lusió el dia que Rafael Aguilar em va fer debutar. Aquella temporada només vaig jugar aquell partit". La temporada següent, ja amb disset anys, va integrar-se a la primera plantilla, on tindria com a entrenadors el propi Aguilar, Dani Nart i Dídac Cobacho.
Rafael aguilar el va fer debutar
De tots ells en guarda un gran record, però recorda que "Aguilar és qui més m’ha collat. Gràcies a ell vaig treure el millor del meu joc. Llavors ho vivia com una exigència. Ara, amb la perspectiva del temps, li ho agraeixo moltíssim", assenyala. Després de quinze anys defensant els colors del CN Terrassa, Iván Gallego va marxar al CN Sabadell, on de la mà del Chava Gómez va disputar la Champions. A la cocapital s’hi va estar tres temporades.
La seva intenció era retirar-se a casa i l’exercici 2018-2019 va tornar a casa. "Volia jugar la meva última temporada al club de tota la meva vida i per això vaig tornar". Però a l’estiu del 2019, el seu amic Jordi Pérez el va convèncer per anar al CE Mediterrani. I se’n va anar. "Ja tenia decidit de retirar-me, però al Mediterrani em permetien compaginar el waterpolo amb la feina i vaig acceptar. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé".
Ara sí que té clar que s’ha acabat. Dedicarà els seus esforços a la seva feina. Gallego ha estudiat imatge i sò i té un màster en aplicacions multimèdia. "Ha arribat el moment de dedicar-me a la meva feina. L’etapa del waterpolo ja ha passat. Tampoc no m’atrau la idea d’esdevenir entrenador, tot i que sóc un home de club i si se’m necessita per fer de delegat en algun partit estaré allà. De moment, vaig cada dia al club a jugar a pàdel i a posar-me en forma", assenyala.
El club al cor
Gallego ha estat i és un home de club, del CN Terrassa. "Aquesta ha estat i serà sempre casa meva. No em puc queixar absolutament de res", comenta. I a l’hora de mirar enrere i fer balanç, assegura: "He rebut molta estimació per part de tothom. El meu rendiment ha tingut altas i baixos i he patit algunes lesions. El Barceloneta ens ha barrat sempre el pas a l’hora d’assolir títols, però l’esport té aquestes coses. He jugat al costat de waterpolistes amb molt de talent. Jo sempre he estat més aviat un jugador de treball, un home d’equip. He acceptat aquest rol i penso que me n’he sortit prou bé".
Pel que fa a la selecció, agraeix l’oportunitat d’haver pogut acomplir el seu somni de ser olímpic. "He passat també grans moments a la selecció. És veritat que la meva trajectòria hagués pogut ser més extensa, però la lesió que vaig patir al genoll em va condicionar molt en aquest sentit", assegura. De tot el que ha viscut es queda, curiosament, "amb tot allò que passa fora de l’aigua, amb els viatges, les concentracions, els amics, el fet de compartir un objectiu comú".
