Encara lluny de les festes de Nadal i Reis, la consellera de Sanitat, ja ha anunciat la previsió de suspendre les Cavalcades de Reis, així com mantenir la xifra de sis comensals per a qualsevol tipus de celebracions.
No discutiré la necessitat de mantenir el nombre reduït de comensals, tant temps com faci falta, però considero desproporcionat i un exemple més de centralisme urbà, la previsió de suspendre les Cavalcades de Reis, en tot el territori català.
Critiquem molt el centralisme madrileny, però a Catalunya, som tant o més centralistes que ells. Ho hem pogut veure i comprovar al llarg dels 42 anys de democràcia, amb multitud de lleis i reglaments, els quals demostren un desconeixement preocupant de la realitat del món rural. Un món que aplega prop de 600 municipis dels 947 que té Catalunya.
Perquè ho dic? Doncs, perquè les Cavalcades de Reis en multitud de pobles es poden organitzar, modificant alguns aspectes de les tradicions , per a garantir la seguretat. No es poden produir aglomeracions, ni concentracions, allà on no son possibles. Sembla tenir lògica el que exposo.
Amb uns poques modificacions de les cavalcades tradicionals, podria mantenir-se aquesta festa, tant entranyable per a petits i grans. Si el que es vol aconseguir és castigar a tothom, per evitar que uns en puguin gaudir i altres no, crec que és injust. Injust i incomprensible. Tots sabem que determinades activitats son impossibles en grans pobles i ciutats, però perfectament viables en pobles petits i mitjans.
I crec que fins i tot en poblacions més grans, les Cavalcades son possibles si tothom és conscient de l’any excepcional que vivim. Segur que els canvis han de ser molt més rellevants, però fer passar per carrers i places, petites Cavalcades , per a ser admirades des de finestres i balcons o en petits grups a peu de carrer, sense donar caramels ni regals, poden servir per mantenir la il.lusió de la mainada, en la seva principal festa.
La globalització serveix per a quan fa falta, però no l’hem d’aplicar sense fer ús del cervell. Del cervell i del sentit comú. Si en un poble hi ha 200, 300 o 400 persones, es ben fàcil planificar l’arribada de la Cavalcada en espais oberts, amplis, i guardant les distàncies de seguretat. Si abans la Cavalcada comportava mobilitzar desenes o dotzenes de persones, es pot reduir a unes poques. Dos o tres patges per Rei, suposaria posar en escena a una desena de protagonistes. I preparant els espais oberts que tots els municipis tenen, es ben fàcil posar la gent a la Plaça Major, en el camp de futbol o a la pista poliesportiva.
Perquè no fer propostes, en funció del territori ? Tant difícil és , en un país petit com el nostre, discriminar les condicions ?. Sí, ja sé que és més fàcil prohibir-ho tot, en tot lloc i moment, però l’art de governar consisteix en ser just i equitatiu, i la prohibició generalitzada, no ho és.
De fet, ja ho vàrem dir en el moment del confinament, que tenia tota la lògica del món, fer-ho universal, però no hagués estat cap trencament de normes que en municipis de menys de 1.000 habitants, o si voleu de 500, la gent hagués pogut sortir a caminar al bosc o en els múltiples camins rurals que tots els pobles de pagès tenen. No hi havia cap perill de contagi, ni de ser contagiat.
Però, aquí a casa nostra, no existeix el govern de proximitat, ni el coneixement de la realitat rural. Es pensa amb cervells de ciutat, i si cal suspendre les Cavalcades, se suspenen totes, independentment de la realitat concreta. Així anem, però l’element de distanciament entre unes polítiques i altres es va fent més i més gran, fins el punt que ens anem desconnectant de les decisions de governs que no pensen en mig país. Governen o més ben dit, decideixen per una part, ignorant a la resta. D’això se’n diu , mal govern.
