La mort ahir, a la seva residència de Barcelona, a 96 anys, de Federico Correa, deixa enrere una generació d’arquitectes vinculada als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i a qui va ser l’arquitecte de l’anomenada ‘gauche divine’. Correa va néixer a Barcelona el 1924, va cursar estudis als Jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar el 1953 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, on va exercir com a professor des del 1959 i fins al 1966, quan va ser apartat per haver donat suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants.Va tornar a aquestes aules anys després, aconseguint el juliol de 1986 la Càtedra de Projectes i va passar a ser professor emèrit de la UPC al gener del 1991.
En paral·lel a la docència, va desenvolupar una carrera professional que el va convertir en una de les grans figures del Moviment Modern de Catalunya, primer a l’estudi de Josep Antoni Coderch i des del 1953 en el que va crear al costat del seu company d’estudis Alfonso Milà Sagnier, amb qui va treballar durant dècades no només en el desenvolupament de projectes d’edificis, sinó també com a interioristes i dissenyadors.
Entre les obres realitzades per tots dos hi ha la Cadaqués (Alt Empordà) les cases Villavecchia (1955), Julia (1955), Romeu (1961-1962) -on va desenvolupar un habitatge unifamiliar aïllat de planta hexagonal centrada en el mar- i Correa (1962 -63).
A continuació van venir les fàbriques de Montesa (1957-1970), a Cornellà, i la de Godó i Trias (1962-1963), a l’Hospitalet; i els edificis barcelonins ETADE (1962), Monitor (1968) o la torre Talaia (1972) -Premi FAD d’Arquitectura 1971-, guardó que també va aconseguir en les edicions de 1959 i 1974.De la dècada dels vuitanta són la reforma de la Plaça Reial (1981), la seu de la Diputació de Barcelona (1987), un edifici d’habitatges al Passeig de Gràcia (1988), o l’Edifici Habitat (1982-1989) i el Museu Episcopal de Vic (1996-2002).
Federico Correa serà recordat especialment perquè va ser un dels quatre arquitectes que van dissenyar l’Anella Olímpica de Montjuïc, al costat d’Alfonso Milà, Joan Margarit i Carles Buxadé, després de guanyar el 1984 un concurs convocat per fer-ho, cosa que va representar un dels punts culminants de la seva carrera.Els quatre arquitectes es van encarregar també del projecte de remodelació de l’Estadi Olímpic Lluís Companys al costat de l’italià Vittorio Gregotti, mort recentment.
Entre els treballs de decoració d’interiors de Federico Correa hi ha els locals comercials de 18 botigues a diferents ciutats espanyoles de la marca Olivetti (1968-1969) o la mítica cafeteria-truiteria “Flash, Flash” (1970), un dels temples de la ‘gauche divine’ a Barcelona.El seu últim treball va ser el 2006 per a l’Hotel Colonial, situat a la cèntrica Via Laietana, sobre el que va ser la seu del Banc Hispano Colonial de Barcelona.
En ésser investit doctor ‘honoris causa’ per la Universitat Ramon Llull el 2008, va pronunciar un discurs titulat “Un racionalisme autònom”, en què va afirmar que la seva guia docent va ser sempre “raonar amb l’alumne perquè fos ell qui descobrís les veritats”, i on va recordar que durant els seus anys de docència va gaudir al màxim de la relació amb els estudiants.
