EL missatge que el papa Francesc ha enviat per a aquesta Jornada del Domund s’inspira en el profeta Isaïes i la seva resposta a la crida de Déu ha estat escollida com a lema: "Aquí em tens, envia-m’hi". El profeta Isaïes tingué una visió en què es trobà en presència del Senyor, i l’envaí un temor gran i un sentiment profund d’indignitat.
Davant la santedat de Déu és conscient de la seva pròpia impuresa i petitesa, però en la visió un serafí li purifica els llavis amb una brasa i d’aquesta manera és alliberat dels seus pecats. Després, quan sent la veu del Senyor que deia "Qui hi enviaré? ¿Qui hi anirà per nosaltres?", ell, sentint-se disposat per respondre a la crida, exclama: "Aquí em tens, envia-m’hi" (Cf. Is 6, 1-2.3-8).
Isaïes s’ofereix al Senyor sense saber exactament a què s’ofereix ni on serà enviat. Amb les seves paraules expressa una disponibilitat absoluta al servei de Déu, que accepta l’oferiment i li indica quina serà la seva missió, que resultarà una mica estranya i desconcertant. Haurà de proclamar un seguit d’advertiments que li comportaran, d’una banda, el menyspreu de la classe dirigent i, d’altra banda, la indiferència del poble, encara que quedarà una resta fidel a Déu.
Isaïes denunciarà la tendència a la idolatria i farà front a la frivolitat dels personatges de la cort que malgastaven en luxes, mentre els pobres i desheretats no tenien el necessari per viure; també reprendrà la falsa religiositat dels qui pretenen justificar-se davant Déu amb sacrificis i ofrenes al temple, però sense mostrar contrició de cor ni comprensió envers les necessitats del proïsme.
Avui ens toca a nosaltres respondre com el profeta Isaïes: "Aquí em tens, envia-m’hi". Som batejats, som apòstols i repetim amb sant Pau: "Jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi, que no ho fes!" (1Co 9, 16). Els membres de l’Església som enviats a continuar la missió de Crist a través de la caritat, amb què estimem Déu i el proïsme, i desitgem que tots els éssers humans participin del goig immens de la vida de fills de Déu.
Malgrat que han transcorregut dos mil anys, la tasca no està completada encara, més aviat ens trobem en els inicis, i Déu continua buscant qui pot enviar al món per donar testimoni del seu amor, de la seva salvació del pecat i de tot mal. Enguany la celebració del Domund coincideix amb la data de l’ordenació de quatre nous sacerdots per a la nostra diòcesi de Terrassa: Enric, Gustavo, Jean Damascène i Àlex. Han finalitzat la seva preparació per al sacerdoci i reben el presbiterat per viure lliurats al servei de Déu i de l’Església.
Aquest any, que passarà a la història pels sofriments i desafiaments que ha produït la pandèmia de la Covid-19, hem d’aconseguir que no minvi la intensitat del nostre compromís missioner, i que les dificultats i contratemps siguin ocasió de revifar amb un nou impuls l’acció missionera de l’Església. Tinguem present que a les terres de missió les dificultats i penalitats són incomparablement més grans que les que nosaltres patim.
Però el mandat missioner manté tota la seva vigència i l’Església ha de portar-lo a terme amb el mateix entusiasme i generositat que els apòstols i tants missioners al llarg de la història. Crist ressuscitat és present en la seva Església i la força de l’Esperit Sant és la nostra força. Maria és l’estrella que guia la nostra missió. És l’hora, doncs, de viure i expressar la comunió eclesial amb la nostra pregària, amb el recolzament i la proximitat, i amb la nostra generosa col·laboració econòmica.
* L’autor és bisbe de Terrassa
