‘any vinent, s’acomplirà el segon centenari de la fundació del prestigiós diari britànic The Guardian. És per això que em sembla necessari insistir en uns conceptes que entenc com a eternament vàlids i irrenunciables: l’objectivitat per damunt de tot. Malgrat aquest principi, vull pensar que no tenim gaires bons cronistes de la realitat. Sovint topem amb cròniques poc treballades, feixugues, no gens analítiques, desassenyades i amb tics de massa parcialitat. No cal que en citi exemples, tots els tenim a la punta de la llengua. En les meves col·laboracions, la direcció de qualsevol mitjà té el dret a desmarcar-se de la meva opinió. Igual que, en un sentit contrari, tinc llibertat absoluta per triar el tema que vull desenvolupar.
Crec que un mal social molt estès rau que es llegeix massa poc. A partir d’ací, algú pot no entendre què vols dir€ Sense oblidar, però, el fet d’assumir que un columnista diari sempre “s’ha de mullar”. Mai no pretenc, però, imposar el meu criteri a cap dels lectors. En altres paraules, uns dies puc encertar-la o afinar-la més que d’altres. Agradar més o menys. La vida és així i cal acceptar-ho.
A partir d’ací, em costa acceptar que la nota de tall de les proves PAU (selectivitat) per a la branca de periodisme siguin de les més altes. Essent així, com entenem que encara sorgeixin vocacions pel ram? El prestigiós periodista polonès Ryszard Kapuscinski (mort fa 13 anys) deia que “quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat deixà d’ésser important”.
Es consumeixen més notícies que mai, però es respira una certa desconfiança cap a la professió. Motiu de més per esperonar els estudiants que trien aquesta vocació amb la tesi que s’imbueixin de criteris vocacionals ferms i inviolables. Tard o d’hora, copsaran plenament que van pel camí correcte.
