HEUS ací la fórmula que combina el premi amb el càstig, com a estímuls. Em fa pena dir-ho però entenc que és la que ve aplicant la classe política del nostre país durant la pandèmia. Amb l´inici del confinament i amb la norma obligada de la mascareta, les multes picaven. Sense oblidar tampoc les derivades econòmiques en forma d´ERTOS, comerços o establiments de restauració tancats. Cadascú sap el què ha hagut de passar i podrà explicar la pròpia experiència.
Fa ben pocs dies, però, ja tenim la referència d´un govern (l´israelià) que ha demanat perdó a la ciutadania. S´hi ha vist obligat pel munt de nyaps/normes absurds i desassenyats que sovint prenien ben bé a la babalà. Potser aniria bé que ací en prengués nota la classe dirigent (tant estatal com autonòmica).
Passat l´impacte primerenc, ningú no esperava que el malson durés tant. D´aleshores ençà, la recuperació del que van batejar com "nova normalitat" era un bri de llibertat, acompanyada amb feixugues/absurdes rodes de premsa i normes on s´alternen la por i l´amenaça de noves garrotades. Apel·lant a la responsabilitat individual de la gent, tinc la impressió que les mesures de les tres "m" (mascareta, rentat de mans i metre i mig de distància) s´igualen puntualment amb un rentat de mans com en Ponç Pilat. De fet, quan es volen esbatussar, l´un (La Moncloa) li passa els trepants a l´altre (president autonòmic de torn). Sobretot si no tenen signe polític igual.
No perdem de vista que el ministre Illa ens volia fer creure que,entre bambolines, hi havia un comitè d´experts. Només es tractava de funcionaris amb bona fe i poca cosa més. No passo per alt, alhora, el mal d´ulls amb la presència d´alguns militars acompanyant algunes compareixences.
Sort que he decidit passar tant com puc de TV. Dia sí i dia també, a tota hora, hi ha entrevistes amb polítics. Ben bé prioritzen el omplir minuts i més minuts, autocontemplant-se. En una anàlisi posterior, em quedo amb la tesi d´en Richard Dawkins: "és la resposta abans que la pregunta"… La gent volt sentir, encara que se li responguin bajanades i ambigüitats buides de contingut.
En cloure l´escrit, seré jo qui adreci una pregunta concreta al senyor Sànchez: per quan la reducció dràstica del nombre de diputats i senadors?
